Encara és ben fosc, ni una mica de llum entra pel porticó. És clar, pensa, si ni tan sols hi havia lluna aquesta nit!
S’hi està tan bé sota les mantes!, cada cop li costa més alçar-se al matí i si ha anat a joc tant tard com ahir, encara se li fa més costa amunt, però és que havia de sargir un munt de roba! Havia de treure-se-la del damunt!
S’hi tomba una estoneta, a tot estirar, uns minuts.
Amb ganes, o sense, es lleva i s’embolica amb el mantó que té als peus del llit. Surt a l’eixida per anar a la comuna que hi ha darrera l’era.
Comença el dia, el seu dia. Espavila les brases que van quedar anit. Cal coure les sopes per a l’home i per al fill que aviat els tindrà a taula esperant l’esmorzar. Han de marxar al tros amb la panxa plena! Els ha ben peixat, sopes, una llesca de bon pa rodó, cebes i tomàquets de l’hort. Tot ben amanit, traguejant a toc de porró. En acabar cafè colat amb la mànega de cotó. Potser després tornarà a colar el marro per a ella.
Veu que l’oli escasseja, hi pensarà.
Els homes ja són fora. Recull els bols i plàteres i els deixa al gibrell a estovar.
No té terra d’escudelles, hi pensarà.
Ja clareja. El gall bé que ho ha anunciat amb el seu quequerequec.
Ara toca recollir els ous del galliner i abocar el menjar per l’aviram a les menjadores, netejar les gàbies dels conills i posar-hi les herbes conilleres que havia collit el dia abans havent dinat.
La feina no se l’acaba i encara ha de preparar el dinar dels homes per quan tornin del camp, afamats, i ella no hi sigui.
És dia de mercat. Més feina a carregar tot el que durà a vendre, però ho fa contenta. Li agrada anar a mercat. És un dia per baixar de pagès i arribar-se al poble, veure altra gent i xerrar amb altres dones que com ella viuen escampades per la vall. És l’únic esbarjo que tenen i l’esperen d’una setmana a l’altra.
Si ho ven tot potser podria comprar oli, sabó, algun cabàs i una olla que la té molt vella i acabarà esberlant-se. Ah!, i la terra d’escudelles.
Mentre va cap al poble rumia en el Nadal que s’apropa. Ha de pensar en tot el que li cal preparar. Enguany seran bastants a taula, ja que sa germana i família el passaran amb ells. També ha dit que vindria la tieta i les cosines. Ben bé seran una quinzena. Ja cal que espavili.
Ha de treure i rentar les estovalles grans que, en ser tant de temps guardades, estan esgrogueïdes. Les estendrà al sol.
Pel dinar farà escudella, carn d’olla. És la tradició.
Les verdures pel brou les portarà el seu home de l’hort, la gallina ja fa temps que pica pel pati, però de porc i vedella n’ha de comprar. No li cal fer llista, ja sap prou bé què hi posa.
I el rostit que no pot faltar. Pollastre i conill a la cassola fent xup-xup durant hores. Poc s’ho esperen aquells d’allà fora que peixa cada dia que aniran coll a terra.
Un somriure sorneguer se li veu quan pensa que aquest any farà una sorpresa: un braç cobert de xocolata i decorat com un tió. Potser els convidats duran neules i torrons… El vi de la bota…
Sent la campana de l’ermita tocar les 9. Avui s’ha torbat i va tard… ni temps ha tingut per prendre el recolat de cafè.