El meu avi matern va néixer i va passar part de la infantesa en una casa de pagès, que havia sigut la casa natal d´un conegut bandoler en Perot Rocaguinarda.
El meu avi matern solia parlar-me del bandoler. No sé bé d’on havia trobat informació, segurament dels avantpassats i també em parlava d’un llibre on es descrivia més o menys la vida de la persona esmentada.
En Perot Rocaguinarda va néixer al mas Rocaguinarda un 18 de desembre de 1.582 al terme d´Oristà , fill de pagesos. No cal dir que quan vivia l’avi a Rocaguinarda ja havien passat més de quatre-cents anys, la fama d’en Perot Rocaguinarda, perdurava i perdura encara a la nostra terra.
No us parlaré de la vida de bandoler , que ben segur en bona part de tots és ben coneguda. No soc jo cap historiadora, ni cap entesa , sols us parlaré de la dèria que tenia l´avi en explicar-me coses ,de la casa de pagès i les seves rodalies.
M´explicava del cingle amb els estranys gravats a les roques i d´ una porta secreta que s´obria dins la cuina i menava a una espècie de túnel que ell havia recorregut moltes vegades amb un llum de carbur a la ma, segons deien portava a un tros molt allunyat de la casa i per on s’escapava en Perot Rocaguinarda en cas de perill. Ell deia que estava mig enrunat i que mai va poder arribar al final, però que si existia darrere un banc escon que dissimulava l´entrada.
El meu avi de petita em va portar a visitar la casa el cingle amb les inscripcions que deien dataven del bandoler. A mi això m’encantava, com m’agradava escoltar les històries i les rondalles i no en tenia mai prou, el meu avi era una persona intel·ligent amb una gran memòria i imaginació , sempre penso que va viure en època equivocada. Jo la seva única neta les conservo a la memòria per sempre amb gran estimació.
També recordo la indignació del meu avi quan va veure que les pedres, i tot el que tenia valor patrimonial per generacions properes, eren venudes i arrencades de les seves parets fins no deixar pràcticament res, un munt de runa.
I jo la seva neta encara recorda tots els Nadals, la casa en peus i al meu avi rialler i bona persona- avi tu tenies raó ,no s´havia de fer malbé una casa històrica- , on altrament va viure l’únic personatge de no-ficció del Quixot.