Acabant l’any fugisser,
que vola com un estel,
fet de canyes i paper de seda,
amb cola de colors vistosos, i
guiat per un fil d’emplomar,
es va enlairant pel cel,
sens conèixer , ni rumb ni port.
Un any més dins la motxilla,
amb el bagatge après:
Experiències, vivències,
percepcions…
i jo, personalment,
milers de paraules esmaperdudes
que reposen als quaderns,
i han anat sorgint, un tant indisciplinades,
a cada cita nocturna, amb vosaltres.
Un any, on he preservat la bellesa
que m’ha aclaparat.
Aquest meravellós regal,
del qui està atent amb la mirada,
com un portal,
que deixa captar les percepcions,
fins que l’ànima vibra.
Aixeco aquesta pregària
de gratitud, per totes les vivències
i aprenentatges.
Pels instants de foscor superats
i els de llum que m’han guiat a noves realitzacions.
També,
per haver connectat,
des del més profund del meu ser,
amb molt bones persones,
que m’han fet el camí
més planer.