No us diré ni el lloc ni el poble on va succeir tot. Sols comentaré que el poble , no gaire gran, no estava situat a Catalunya i al cim de tot el presidia un castell
Eren voltants de Nadal el dia 23 de desembre i a mi una agent d’assegurances li varen proposar fer la feina d’un company dedicat a defuncions. El pobre home estava malalt i havia ocorregut una defunció que s’havia d’acompanyar i revisar que tot estigues bé a un lloc de províncies de parla castellana. Jo no ho havia fet mai, tenint en compte però, que es tractava de fer un favor a un company, vaig assentir
Tenint en compte que al mort li donarien cristiana sepultura l’endemà jo havia de quedar-me a dormir al poble i marxar un cop finalitzat, l’enterrament amb la corresponent lapida posada. El cotxe de la funerària deixaria al difunt i tornaria a Catalunya, havia de revisar també que els taxis de familiars haguessin fet la seva feina.
Recordo que vaig agafar el cotxe de la companyia havent dinat i devia arribar al lloc de destí una mica més aviat que el difunt, de totes maneres era ja fosc i vaig mirar dues vegades el meu GPS , una cosa lletja i grossa que feia servir per trobar llocs de clients, i si, em va portar davant de la funerària.
La funerària lluïa amb una multitud de llumetes col·locats en una espècie de porta de vidre on un cotxe que jo sols havia vist en les pel·lícules de Dràcula, o sigui antic, guarnit també de draps negres i de llumetes de Nadal que s’encenien i apagaven, ho vaig haver de mirar vaires vegades, si el cotxe feia patxoca, però el vaig trobar molt tètric.
Vaig trucar a la porta i un senyor d’edat avançada va sortir i en veurem va dir “ la de los muertos”, si vaig fer jo, però el mort el porta un altre cotxe. – bien; ya está en camino, no?
Si vaig dir jo, i assenyalant els llums li vaig dir,- Suposo que els apagarà no?
Nooo, porqué ,va contestar,- aunque este muerto para el también es Navidad.
La història continua, però no avui.