El Frederic, passats els 90 anys, recorda com enyorava al seu pare desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.
La mare que treballava fent feines domestiques en varies cases de “ gent benestant” addicta al Régimen, i que els caps de setmana conreava un petit hort, li deia que el pare estava en un camp de concentració, i que ella estava demanant cartes amb bones referències, tant a l’alcalde, com al rector, i fins en alguna de les cases on feia feines.
Potser no feia més fred a l’any 1940, el que segur que si que passava, és que no tenien roba “bona”, no podien fer una dieta “mediterrània”, ni tenien la casa en les millors condicions d’aïllament.
S’acostava Nadal, i el rector els ensenyava cançons per aquells dies que alhora volia fer-los cantar a la missa del Gall.
Ningú pensava en el Tió, tota la fusta que trobaven era poca per fer anar la cuina, i el braser que hi havia sota la taula de la cuina.
La nit del 24 de desembre ell i la mare, amb tota la roba que tenien van arribar-se fins a l’església parroquial, feia una nit gèlida, la mare es va haver de quedar en els darrers bancs, a banda dels bancs de família, els que estaven situats més endavant estaven reservats als “fidels al Régimen”.
El Frederic formava part del Cor que cantava “ Santa Nit” curiosament en llengua catalana, quan va veure com s’obria la porta de l’església i entrava un home, que va identificar com el seu pare, i que es va assentar en els darrers bancs. Se li va tallar la veu, i no va poder cantar amb la resta dels companys que no sabien la raó del seu silenci. https://www.youtube.com/watch?v=mlMs-Llltqg
La tornada del pare, va ser el millor regal de Nadal de tota la seva vida!.