EL NAIXEMENT

Pau era una persona que tenia una filla, anomenada Anna. Ja havia fet vuit anys quan li va dir a son pare que volia participar en un concurs de Naixements, en l’escola del seu poble, perquè les seues amigues anaven començant a preparar-se a fer-ne.

 

Van passar dos dies i com el Pau era molt eficient, se’n va anar amb la seua moto al camp i va arreplegar prou de molsa per a preparar el Naixement. Al següent dia, se’n va anar a una botiga per a comprar tot el necessari per a completar-lo i tenir-lo, per a muntar-lo com més prompte millor.

 

Realment Pau pensava que tot aquests muntatges del Nadal i els Naixements són una opulència d’un món materialista i de negocis, però per a la seua filla ho faria per la il·lusió que tenia.

 

Aleshores, Anna, va veure que son pare tenia molt d’interès.

 

Van passar dues setmanes més i tot estava ben posat i col·locat. Anna va anar mirant el seu Naixement a poc a poc; i anava fent-li retocs a les figures fins que és va veure el millor possible per a ressaltar-ho.

 

Quan va aplegar el dia de Nadal, Anna i totes les amigues que tenia estaven molt il·lusionades per a saber qui guanyava el concurs.

 

El  va passar molt de pressa i aquella nit Anna, se’n va anar al llit i quasi no podia dormir,  al final però,  es va relaxar.

 

El dia vint-i-sis de desembre,  el jurat qualificador donaria la seua opinió, i designaria  qui seria la guanyadora.

 

Anna i totes les seues amigues van anar al col·legi per a saber quin Naixement era el seleccionat.

 

La decisió va ser rotunda, quan Rotlan, el cap del jurat, va decidir donar-li el premi a la Llúcia, una de les amigues d’Anna.

 

Tot va ser just, perquè va ser així, era el millor pessebre.

 

Anna la va felicitar amb molt de gust i les seues companyes també. Totes es van alegrar d’haver-ho aconseguit la Llúcia.

 

 Rafael Molero Cruz

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.