El Pau tenia una filla, anomenada Anna. Ja havia fet vuit anys quan li va dir a son pare que volia participar en un concurs del Naixement, en l’escola del seu poble, perquè les seues amigues anaven començant a preparar-se a fer-ne.
Van passar dos dies i com el Pau era molt eficient, se’n va anar amb la seua moto al camp i va arreplegar prou de molsa per a preparar el Naixement. Al següent dia, se’n va anar a una botiga per a comprar tot el necessari per a completar-lo i tenir-lo, per a muntar-lo com més prompte millor.
Realment Pau pensava que tot aquests muntatges del Nadal i els Naixements són una opulència d’un món materialista i de negocis, però per a la seua filla ho faria per la il·lusió que tenia.
Aleshores, Anna, va veure que son pare tenia molt d’interès.
Van passar dues setmanes més i tot estava ben posat i col·locat. L’Anna va anar mirant el seu Naixement a poc a poc; i anava fent-li retocs a les figures fins que és va veure el millor possible per a ressaltar-ho.
Quan va aplegar el dia de Nadal, Anna i totes les amigues que tenia estaven molt il·lusionades per a saber qui guanyava el concurs.
El dia va passar molt de pressa i aquella nit Anna, se’n va anar al llit i quasi no podia dormir, però al final es va relaxar i ho va aconseguir.
El dia vint-i-sis de desembre el jurat qualificador donaria la seua opinió de qui seria la guanyadora.
Anna i totes les seues amigues van anar al col·legi per a saber quin Naixement era l’afortunada.
La decisió va ser rotunda, quan en Rotllant, el cap del jutjat, va decidir donar-li el premi a la Llúcia, una de les amigues d’Anna.
Tot va ser just, perquè va ser així, era el millor pessebre.
L’Anna la va felicitar amb molt de gust i les seues companyes també. Totes es van alegrar d’haver-ho aconseguit, la Llúcia.
Rafael Molero Cruz