EL NADAL DE L’AY 2020 NO SERÀ COM ELS DELS ANYS PASSATS.

La premsa airejava les catastròfiques prediccions del  mal dit Ministre de Sanitat :

https://www.elmundo.es/espana/2020/10/16/5f88d411fc6c83063e8b45b5.html

I certament s’imposaven totes les mesures restrictives que us pugueu  imaginar;   s’acabarien recuperant institucions antigues com els llatzerets, on no anaven ara els leprosos, sinó les persones sense recursos afectades de qualsevol malaltia o d’edat avançada, i  s’imposava el mal dit “toc de queda” des de las 21.00 fins a  les 6.00; la ciutadania seguia amb inquietud aquest estat de coses, que implicava atorgar un poder omnímode als cossos policials .

El Cisco, tenia quasi 70 anys, vivia sol, i  tenia coll avall que com en els anys de la dictadura, s’havia de parlar poc, i MAI per telèfon;  limitava les sortides al màxim,  anar al banc a treure diners – i comprovar que li cobraven comissions abusives – , comprar queviures, materials d’higiene i medicaments, i tornava cap a casa.

Intentava fer alguns exercicis, estiraments,…, sabia que qualsevol símptoma de malaltia – en el seus cas – era un passaport per viatjar al llatzeret.

Faltaven pocs dies per nadal, i passades les 21,00 va sentir que trucaven al vidre de la finestra del patí, va aixecar la persiana, i va veure que qui trucava era l’Agustí de Cal Curvàs, un xicot que tenia prop de trenta anys, i que sempre havia estat políticament molt actiu, va tancar la llum de l’habitació, i  va obrir la finestra per què entres l’Agustí, i un cop dins, va tornar a baixar la persiana, i va encendre novament la llum.

L’Agustí li va explicar que havia fugit de casa perquè l’havien avisat que la policia faria un escorcoll, i malgrat que no tenia res per amagar, sabia que aprofitaven qualsevol excusa per desfer-se dels elements “desafectes”, l’expressió li va fer recordar al Cisco altres èpoques terribles.

El Cisco li va dir que es podia quedar amb la condició de que NO ES FES VISIBLE per a ningú, i per descomptat SENSE ESTABLIR CAP COMUNICACIÓ.  Li va preguntar si tenia telèfon mòbil, i l’Agustí li va dir que feia molt de temps que li havien recomanat no tenir-ne per evitar justament que el poguessin localitzar.

El dinar de nadal va ser de “regim” patata i mongeta, una truita a la francesa, i un tros de turró.

El dia de Sant Esteve el Cisco va sortir “ per estirar les cames”, i va escoltar als veïns que parlaven de que en els propers dies la policia faria escorcolls a la zona.

A la tornada ho va explicar a l’Agustí que li va dir que marxaria per a no posar-lo en perill, el Cisco va insistir en que s’havia de quedar, però que caldria extremar les precaucions.  Els dos menjaven del mateix plat, i l’Agustí s’enduia el coberts, quan anava a dormir al trespol, que no permetia posar-se dret.

El dia dels Sant Innocents la policia va irrompre a  casa del Cisco per fer un escorcoll, i desprès de regirar-ho tot, inclús van treure el cap al trespol, li van dir al Cisco que se’l endurien a un lloc on estaria millor que a casa seva, li van dir que no calia que s’endugués res que allà on anava hi havia de tot.

Això, ho explicava anys desprès l’Agustí de Cal Curvàs.

El Cisco va morir per Coronavirus – segons els certificats oficials –  el mateix dia 28 de desembre.