EL CAÇADOR DE SENGLARS

El temps de Nadal, fum fum fum i pandereta avall i amunt coincideix amb l’excés de certes poblacions invasores que cal mantenir a ratlla.

Feia temps havien estat els senglars. Ja no en queda cap. Sortosament se’n van fer milers de fotos que decoraven xarxes socials i blogs i faces i més. Estava de moda mostrar-ne l’espai del tret de gràcia i el rostre de la bèstia traspassada. Sang seca, sang lluent, sang regalant, tant li era. Un bon trau al front i el cervell a fer punyetes, eren els més valorats i votats. Se’n farien potser embotits o se’n congelaria o consumiria carn, però la majoria serien llençats a un abocador on les rates salamenyes en farien un pròdig àpat de Nadal abundós, s’enfortirien i criarien i criarien en progressió geomètrica hiperbolitzada.

1 senglar

Un caçador del porc boscà, l’Alfons, esdevingut un ancià de vuitanta-nou anys, recorda els trets fantàstics, la lleugeresa de moviments i el sigil, l’arma estimada. Ho explica així a uns néts que de tant en tant se l’escolten mentre van nintendejant i a qui ha regalat per festes escopetes per a les beceroles caçaires, que ho duen als gens fum fum fum i pandereta avall i amunt. L’home sembla sentir els sons dels projectils que l’activen i àdhuc li exciten un múscul pensit en desús. Els galzerans amb les boletes vermelles en ufana de tots aquells desembres, de cop, es mostren en una imatge poètica en una zona obaga de la muntanya. Ho esborra. Visualitzacions de vell xaruc! Ho substitueix tan de pressa com pot per les bèsties agòniques i el fum fum fum de la respiració final topant contra l’aire fred. Això el fa somriure.

Però de tot això fa molt de temps.

Enguany cal minvar l’excés de Santes Claus. Proliferen massa, la gent s’ha posat d’acord i contra les tendències, suma potent de voluntats, res a fer. I ni cal. Quan els infants ja saben qui són aquells vellets màgics, els fan nosa. Se’ls encén la llumeneta de l’extermini, que han après que és de menester. Fan un curset com cal per a fer bé aquesta tasca supervisats per un monitoratge excels i, au.

Santa Claus überlegt wie er den Menschen Gutes tun kann

No, fa amb el cap el vell Alfons. Aquells mamífers de morro truncat no estroncaven tant les expectatives de gaudi-dificultat en la matança com aquesta espècie tan vistosa i voluminosa, cosa de bufar i fer ampolles. Enyorant aquells nadals autèntics s’endormisca i aviat li pengen babaies de sengles comissures, composant un quadre ben llunyà a la dignitat d’un senglar.

Mena Guiga

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.