Em decidia, fa anys i panys que no ho feia a escriure una carta als Reis.
Estimats Reis d’Orient;
Us escric des d’una petita nació que viu un dels seus “Annus horribilis” , la nostra llengua i la nostra cultura pateixen un dels embats més forts dels darrers segles, la política de terror que practicava la potencia colonitzadora a la mal dita Amèrica de Sud, generava una síndrome que s’hauria d’haver descrit com “ la síndrome de la colonització del REINO DE ESPAÑA “ , i quina manifestació més palesa, és la renuncia a la pròpia llengua, i una resistència desassenyada a la parla d’altres idiomes. No s’acaben però, aquí les nostres cuites, la potència colonitzadora un any més ens ofega econòmicament, tant als aborígens que encara continuem vius, com a la resta de persones que conviuen amb nosaltres, això es tradueix en un sistema MOLT insuficient de protecció social, una sanitat sota mínims, un sistema educatiu en estat de setge, unes infraestructures publiques quasi medievals, i uns serveis “públics” que no mereixen aquesta consideració.
Diria estimats Reis d’Orient, que allò que voldria per a mi i per a la meva nació és clar, no tinc però cap inconvenient en reiterar-ho:
Tingueu cura de la nostra llengua i de la nostra cultura
Tingueu cura de les persones que vivim en aquesta colònia del REINO DE ESPAÑA, eviteu l’abandó dels que no tenen recursos, dels malalts, dels febles.
Porteu-nos infraestructures modernes, vies ràpides, trens nous.
I per damunt de tot, ajudeu als que pateixen “ la síndrome de la colonització del REINO DE ESPAÑA “ i obriu-los els ulls.
Tinc clar que algunes de les coses que us demano poden excedir els vostres poders, si fos així, us prego atesa la vostra condició de “sants” que la presenteu a l’Altíssim.
Ah!, no us ho havia dit, des del primer a l’últim els catalans ens hem portat massa bé.