Hi ha anys en que no estem per res, aquesta sensació aclaparava al Feliu davant la perspectiva d’aquest Nadal de l’any 2022, any en el que patia problemes de salut, i en el que veia desaparèixer amics i coneguts molt estimats.
Els contes de Nadal tenen un plantejament senzill, una situació difícil, que no sembla tenir perspectives de millorar; continua la guerra a Ucraïna – i a d’altres llocs de món – amb les seves tràgiques conseqüències, augment de la fam, intensificació de les diferencies socials per raons econòmiques, …., i tot d’una de forma inesperada – miraculosa – si m’ho permeteu-ho quasi tot comença a posar-se al seu lloc, i creix la sensació de que tot tornarà a la “ normalitat”.
Li costava imaginar aquest gir “ miraculós – en el que els malats recuperarien la salut, les guerres s’acabarien, i el món entendria que havent estat creat com un paradís terrenal per a moltes especies, animals i vegetals, li calia repensar els models d’explotació econòmica, abandonant el criteri del “ creixement il·limitat”, i situant al centre de les decisions la continuïtat de la vida, i NO el benefici econòmic.
Li explicaven que fa 2022 anys, naixia a Betlem un infantó al que retien adoració tres savis d’Orient, i que anys a venir aquell infantó de nom Jesús, predicaria justament que calia replantejar-s’ho tot.
Com és mal costum, els poders de l’època mataven al missatger, el missatge però, continuava ressonant, i reclamant que TOTHOM, els que manen, i els manats, posessin els mitjans per eradicar tots els mals d’aquest món.
El Feliu, adreçava la seva pregaria a l’Altíssim, Senyor, vetlla per TOTES les criatures d’aquest món, que tu vas crear per a nosaltres com un Paradís, i no permetis que acabem malmeten la teva creació, amén !!!
Acabada la pregaria, tenia la sensació de que el canvi s’estava produint.