Havia format part – com a voluntari – dels que al crit de, A POR ELLOS!, venien a Catalunya, a colpejar, lesionar, humiliar, …, a les persones que volien dipositar el seu vot en la consulta sobre el futur que volien.
Va triomfar, moltes televisions el filmaven colpejant a una senyora gran, saltant damunt de les persones en una escala,…
A la tornada però, ningú el va assenyalar com un heroi, tampoc el vam promocionar – com ell, innocentment esperava – a Mariscal, ni a caporal de 2ª.
Potser que això fes que se li entortolliguessin els budells?., ningú ho sabia del cert, el que estava fora de dubte, és que desprès de moltes consultes, li van aconsellar passar pel quiròfan, i fer-ho justament en un hospital català, en el que en això dels budells – en posar-los a punt – eren els millors del món.
Va tornar sol – la dona l’havia deixat per la seva actitud violenta – , i amb un vestit de carrer.
Li va tocar fer cua – com tothom a Catalunya – a la consulta de l’especialista, i quan el va veure, va recordar que era l’home sobre el que havia saltat des d’un parells d’escales mes amunt!.
Es va veure mort al quiròfan – ja sabeu allò, de que ‘PIENSA EL LADRÓN QUE TODOS SON DE SU CONDICIÓN”-, el especialista li va preguntar quina feina feia, i va deduir que l’explicació més plausible era l’estrès o tensió, que li va explicar, és una reacció excessiva del cos o la ment a causa d’una sobre-estimulació de l’entorn i la incapacitat de disminuir l’estat d’alerta. Li va aconsellar passar pel quiròfan tant aviat com fos possible. Hi havia una llista d’espera que en el millor dels casos suposava passar entre 3 i 6 mesos de dolors i pors. El va intentar tranquil·litzar dient-i que si es produïa un bloqueig intestinal l’operarien amb urgència.
Com diuen d’allà on venia ‘ las paso putas’ fins que va arribar el dia de la intervenció quirúrgica, havia patit tant, que va oblidar que havia patejat al cirurgia que l’ operaria
Es va despertar a la sala de reanimació, i al cap d’una estona, va rebre la visita del cirurgia, que li va dir ; em pogut solucionar el problema, es posarà bé, fins podrà menjar torrons aquest Nadal, haurà però de canviar de feina, i eviti sempre que li sigui possible, saltar al damunt de les persones.
Fins que li van donar l’alta hospitalària el va atendre sempre una persona de l’equip del cirurgia, a aquest no el va tornar a veure mai més, ni en les visites de control que va tenir durant un parell d’anys.
Aquestes coses – i altres de semblants – passen tot sovint en aquell país oriental que va immortalitzar la Trinca.
1 comentari a “A POR ELLOS !”