En un pais oriental feia anys i panys que els ciutadans patien l’ascens social – val a dir que del tot inexplicable – de personatges que venien rebotats dels seus país de naixement , i que com sol succeir, esdevenien aquí més “ papistes que el Papa”.
Smith, Vargas,…, la ciutadania començava a estar – com s’acostuma a dir a casa nostra – fins al capdamunt dels seus estirabots, dels seus posicionament extremistes, i del fet que malgrat s’acomplien una de les dites de la saviesa «Hostes vingueren que de casa ens tragueren», trobessin acollida en els grupuscles polítics en els que els atiadors de l’odi sempre son benvinguts.
En les darreres eleccions – en aquest país oriental, convocar eleccions de forma quasi continua , esdevenia un mal costum, que consumia bona part dels recursos que s’haurien d’haver dedicat a vetllar per la salut, l’educació, i altres drets socials i polítics de la ciutadania – la suma de forces dels anomenats progressistes, superava per poc als que defensaven coma ÚNICA eina de relació amb les minores, la repressió en totes les seves possibles manifestacions.
El govern ‘progressista’, aprovava convocar un referèndum en el que s’instava als ciutadans a manifestar la seva opinió sobre temes molt diversos que anaven des de la forma de l’estat Monarquia/República; el reconeixement o no del dret d’autodeterminació; la proposta d’exiliar a les persones i/o partits que no respectessin els drets i llibertats, que incorporava la pèrdua de la nacionalitat immediata per als estrangers; acordar la nul·litat de les lleis de punt final, que passaven a denominar-se de punt i seguit, i que comportaven l’obertura de procediments judicials contra les persones que s’havien enriquit servint a la dictadura; i per descomptat la confiscació del patrimoni personal i familiar d’aquells que havien comés actes de corrupció,….
En el període que anava fins a la celebració del referèndum, marxava del país, quasi el 25% de la població, no però, el mateix percentatge del capital econòmic, perquè s‘acordava en el decret de convocatòria el bloqueig dels moviments de capital que no tinguessin una raó objectiva.
Els Reis portaven curiosament la III República, i s’emportaven als Smith, Vargas,…, el país oriental, assolia la plena ocupació i recuperava TOTS ELS DRETS i LLIBERTATS per als seus ciutadans.
