Aprofitava per aturar-me a l’àrea de lleure de Mossèn Homs, volia recollir imatges de la Capella del Sagrat Cor, de la que en llenguatge clarament telegràfica trobava la següent informació :
Petita construcció del segle XVIII, de planta rectangular, amb absis trapezoïdal i campanar d’espadanya. Forma part de la Torre de Mossèn Homs.
L’esglesiola està efectivament en els terrenys d’aquest antic mas, però no ‘ en forma part’ , entre un i altre edifici discorre un ampli camí; s’ha de fer esment de l’existència d’una escala d’accés a la paret orientada a sol ponent, que permet possiblement accedir al Cord. Damunt de la façana advertim un ocul.
Existeix d’aquesta mateixa advocació una capella d’estil modernista. Terrassa es reivindica com Ciutat Modernista, almenys amb la mateixa convicció amb que ‘oblida’ indrets com els que aquí´ s’esmenten.
Recolliré també una imatge de la Masia, dita també ‘Torre de Mossèn Homs’. En aquest cas la informació telegràfica ens diu .
Masia del segle X restaurada, actualment funciona com a escola d’hostaleria. Conserva el rellotge de sol de la façana, les espitlleres, el portal d’entrada dovellat, l’era i la capella del Sagrat Cor. S’hi van realitzar activitats de recerca arqueològiques, de les quals es conserva al Museu de Terrassa un tresoret de monedes del segle XIV al segel XVI i unes cartes del tarot del segle XVI.
Trobo curiós que Terrassa no tingui – encara – un Mapa del Patrimoni Cultural, màxim quan des de l’adveniment – formal – del sistema democràtic, els alcaldes socialistes de Terrassa, sempre han tingut un paper destacat a la Diputació Provincial de Barcelona, que és l’organisme que s’ocupa de fer-los.
Antonio Mora Vergés