Francesc Charles Pardell va néixer a la ciutat de Lleida el dia 9 de desembre de 1912. Sense antecedents familiars en el camp de l’art, ja des de ben petit, però, va demostrar un talent especial per al dibuix, que va evolucionar cap a la pintura. En els seus inicis tan sols va comptar amb l’ajuda de la seva mare, Balbina Pardell, dins dels límits de la seva modesta posició. Tanmateix, Charles Pardell, nom amb el qual va signar la seva obra, en honor a la seva mare, mai no va deixar de dibuixar.
Efectivament, Charles Pardell ha deixat una extensa obra de dibuixos a la tinta xinesa, que executava amb gran precisió, molts dels quals foren apunts per fixar un angle de visió, un personatge, un moment fugisser, etcètera, per després poder-los reproduir, excepcionalment, amb els pinzells en la tranquil·la atmosfera del seu estudi, ja que pintava els seus olis normalment al natural.
El seu ull, sempre a l’aguait, el va portar a reproduir, sobre paper o tela, amb gran precisió escenes del carrer i personatges dels mercats a l’aire lliure o el port dels pescadors de la Barceloneta, que li van ser dia rere dia una font d’inspiració.
De tarannà inconformista, Charles Pardell va pintar tota mena de temes i va afrontar diversos estils de pintura, enfrontant-se fins i tot amb reptes desconeguts, intentant sempre experimentacions purament personals. La mort el va sorprendre treballant en un tema constructivista de gran envergadura.
Fou deixeble del mestre valencià Justo Almela i va exposar per primera vegada el 1930 en una col·lectiva de joves artistes lleidatans, entre els quals hi havia Leandre Cristòfol, Antoni Lamolla i altres joves pintors de l’Estudi d’Art de la ciutat del Segre, que fou l’organitzador de l’esdeveniment.
Acabada la Guerra Civil, Charles Pardell fou un de los primers pintors que va instal·lar un taller a Lleida, on el 1943 realitzà la seva primera exposició individual a la galeria Armengol.
El seu esperit inquiet el va portar a Barcelona, on el 1949 va presentar la seva obra en la sala Caralt. A partir d’aquí, va concorre a gran nombre de certamens i concursos celebrats arreu de Catalunya, sent premiat en diverses ocasions: Tossa de Mar, Palamós, Mataró, Guimerà, Badalona, Manresa, entre d’altres.
A Barcelona, on va viure-hi la meitat de la seva existència, Charles Pardell va assolir la plenitud de la seva carrera artística i hi va deixar una extensa obra, tant en olis com en tinta xinesa.
El 1977 va fer la darrera exposició monogràfica als locals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la seva ciutat natal, que constituí un èxit de públic i vendes clamorós.
Dibuixant dotat i notable colorista, es va especialitzar en escenes urbanes, motius portuaris i composicions amb personatges del carrer, temes que resolia amb un depurat domini de l’ofici i una indiscutible professionalitat.
Va treballar més que res amb tintes i pigments a l’oli, si bé també practicà ocasionalment l’aquarel·la, amb la qual, malgrat no haver-s’hi dedicat gaire, va assolir un primer premi de la Diputació de Girona.
Charles Pardell va conservar sempre el seu accent i cor lleidatà.