Aquesta ruta ens permetrà observar antigues parets de pedra seca del terme de Guimerà, i parades ara abandonades, tot pujant per la vessant encarada al sud cap als plans de Verdú.
Segons la Viquipèdia la paret seca o pedra seca, i també pedra en sec, és una tècnica de construcció tradicional i popular que es fa a partir de pedres encaixades sense l’ús de cap tipus d’argamassa per unir-les, només sorra seca per acabar d’omplir els buits que hi puguin quedar. D’aquí el seu nom: com que no s’ha usat cap pasta, la paret és seca.
Com a tècnica de construcció ha estat utilitzada a tot el món. En la conca mediterrània la pedra seca constitueix un dels elements més definitoris del paisatge rural, sigui en les parets que aguanten la terra de les feixes o en les cabanes. A pagès, quan les feines habituals com la collita i la sembra ho permetien, els membres de les cases, la família sencera i els mossos, construïen i reconstruïen les parets que impedien que els xàfecs de primavera i tardor s’enduguessin la terra pendent avall.
Com diu Lluís Foix a La marinada sempre arriba (2013) les parets seques dels marges són les nostres catedrals. Darrere d’aquesta afirmació, una mica exagerada, hi ha els records d’infantesa de l’autor de Rocafort de Vallbona, però sobretot la vindicació d’un paisatge que fins no fa gaire anys semblava etern i que ara veiem, en molts casos, fet una ruïna.
Cabana
Cabana i era
La nostra mirada cap a aquest paisatge de marges i feixes queda atrapada pel pes d’un grapat de segles durant els quals només el ritme de les collites i les estacions regia el calendari de les feines del camp i de la vida. En aquest cicle agrari la construcció i reconstrucció de les parets ocupava un temps i una mà d’obra necessaris si es volia assegurar l’estabilitat de la terra dels trossos. Els quilòmetres i quilòmetres de paret seca no són, només, un element essencial del nostre paisatge, una forma tradicional d’arquitectura, també són la petja que resta de tots aquells que de manera anònima han treballat la terra i han conformat el paisatge tal com el coneixem avui dia.
Mur per aguantar el camí
Mur derruït
Les parets són un indici de les relacions entre els pagesos en funció de les respectives situacions respecte a aspectes tan importants com la propietat de la terra i de les eines, els lligams de parentiu, l’origen de la mà d’obra o la divisió del treball en funció del gènere. L’observació serena de les construccions de pedra seca ens suggereix una reflexió sobre molts aspectes de la vida a pagès fins als anys cinquanta del segle XX.
Ara, quan moltes d’aquelles terres resten abandonades a mercè de la vegetació silvestre, moltes cabanes s’han ensorrat per l’abandó o la mateixa acció de la maquinària i alguns marges han caigut per la manca de manteniment i la pluja cal fer un esforç per ser conscients i conservar el que resta d’aquest patrimoni tan característic del paisatge de la nostra terra.