Els Aubalços són aquest indret plurifuncional que ens sorprèn. Sense deixar de ser carrer, fa funció de llotja privilegiada que mira la plaça tot resguardant l’espectador del fred i la pluja. Els grans finestrals de pedra també conformen el millor raser per als dies de l’hivern. I, per damunt de tot, hi trobem un gran exemple d’arquitectura popular, que ha sabut trobar la millor solució per aixecar una casa i aprofitar la llum del dia. Segurament per tot això és un dels espais de Guimerà que millor recorda el seu ori- gen medieval, i també el que sempre ha preferit la canalla per jugar a parar i amagar, i a empaitar-se.
El Aubalços comencen al capdamunt de les escales de la Goleta, després de ca l’Ull de Bou, i des d’allí, passat l’antic Ajuntament —avui Museu—, segueixen un sentit descendent fins acabar al començament del carrer Major. A la dreta tenen les portes de les cases, començant per la de cal Roca, i acabant a cal Perrissa. I a l’esquerra, mirant a migdia, formen el conjunt d’arcades de pedra, com una mena de pont elevat, sobre el qual descansen les cases, que en la mateixa mesu ra que baixa eixampla els ulls, fins a transformar els arcs en grans finestrals de pedra.
Les cases que entren pels Aubalços tenen la porta del darrere al carrer de la Cendra, que transita per una cota superior. Però algunes també tenen portes a la plaça, a un nivell inferior, com la de cal Roca, i cal Bessó, que sempre han tingut el forn a la Plaça, sota dels Aubalços, i les estances de la casa a la part de dalt, per això són les més altes del poble.
