L’ermita de la Bovera, l’espai de l’antic cenobi cistercenc, on s’hi han fet diferents intervencions, conserva les restes de la torre de defensa, la confirmació de la desfeta de l’antiga església romànica en 1726 i la remodelació global, com a santuari el 1986.
Fou el mes de maig de l’any 1589 quan s’assolí el trasllat de les monges de Vallsanta al Pedregal, i sembla que fou el moment estratègic per confirmar la venda de totes les propietats dels monestirs de Guimerà a Bernat de Guimerà, senyor de Ciutadilla.
Cal recordar, amb tot, que part de la documentació va fer cap a l’arxiu del Patrocini, darrera etapa de la diàspora, amb un inventari fet per mossèn Gregori Lacambra. Aquest només es va poder ocupar del de Sant Hilari, deixant de banda els fons de la Bovera, el Pedregal i Vallsanta. D’aquesta documentació, dissortadament, en un viatge de tornada a Vallbona, part del fons documental es va perdre en dos carros plens de materials monàstics.
Amb tot, consta després d’aquella venda, i a través d’una Concòrdia de 1591, en poder de Salvador Mir, notari de Tàrrega i Onofre Blanquer, notari de Montblanc, on es confirma un nou tracte fet entre Pere Galceran de Castre i de Pinós, vescomte d’Évol i senyor de Guimerà, i Bernat de Guimerà de Relat i d’Abella, senyor de Ciutadilla, amb la intervenció de l’abat de Poblet. Amb aquesta concòrdia es va certificar la ven- da per part del senyor de Ciutadilla al vescomte de Guimerà de tots els béns de la Bovera, a més dels drets i jurisdicció civil i criminal, juntament amb les cases i propietats de Vallsanta, i el molí fariner Vallsanta, i amb tots els emprius, aigües i altres drets.
