30 – Les portes velles

La Vila closa és el nom donat a molts pobles a causa de restar tancats, rere una mura- lla o ésser closos pels murs exteriors de les mateixes cases, era la vila medieval. Una vila closa mostra les portes velles de les cases que s’obren i tanquen amb les claus de ferro ben guardades darrere de la mateixa porta.
Podem dir que els carrers són un passadís d’un observatori de les portes i finestres, eren estrets, costeruts i tortuosos, i que permeten, sense presses, observar cada porta i finestra i el seu estat de conservació. A més, les funcions vitals de la vila-mercat eren com un centre d’intercanvi de productes agrícoles i ramaders, entre els productors directes i els consumidors. Així també els carrers i places eren un bon camí per seguir tota la tipologia de portes velles.
Podem, durant unes trobades tot passejant, parlar, observar i mirar fixament algunes de les portes velles que s’hi han conservat, fixant-nos amb les seves característiques més representatives dels anys de la Postguerra, i que encara poden tancar i obrir la porta, signe d’una propietat.

Guillem Viladot va estar molt atent als tipus de portes, la classe de fusta, els elements que revisen els forats, el mateix desgast dels temps, els colors que marquen els dies de sol i de fortes intempèries. Viladot observava i escrivia sobre els forrellats, les gatoneres, els claus rematats, les esquerdes mal tancades, les llaunes rovellades, les claus que marquen formes, els dibuixos ben gravats, detalls artístics ben classificats i que permeten que les portes velles tinguin la seva pròpia vida i siguin els testimonis de tantes entrades i sortides; calia alçar la balda o la barra de fusta, de darrere del portalet, com una altra via per a una total seguretat.

Guimerà pas a pas