La fisonomia medieval de Guimerà va permetre definir i batejar tot el conjunt de cases, com si fos el nou de copes d’un joc de cartes: s’hi observen cases i més cases, portes i finestres, golfes i terrats, amb l´entorn de teulades, ben emmarcada per les parets amb molta pedra. Aquesta estampa queda ben centrada internament amb les mirades a les portes velles, i que amb els amples finestrals, desafien, a cel obert, els aires de la part solana de la vall.
Podem observar, seguint aquest conjunt de balcons, finestres i finestrons, els espais esglaonats que servien per anar de dalt a baix i d´est a oest, amb el ritme de la visió del ben emmarcat nou de copes. Aquesta presentació va tenir una certa apreciació i publicitat en molts medis de turisme rural i popular de caps de setmana.
Ramon Muntanyola, poeta i escriptor, que fou vicari de Guimerà (1942), va resumir, amb poques lletres, una clara visió social, religiosa i física que tenia del poble de Guimerà i que comença amb aquestes paraules: “El nou de copes guanya en el joc, o bé retopes a sang i a foc…”.
Revisant la planta urbanística de Guimerà, s’hi poden descobrir certs itineraris per conèixer les entrades al nucli antic des de la carretera de Tàrrega. Entrar al carrer del Portal i pujar fins al primer portal, dit també de Ponent, i seguir fins a la plaça Major. Per poder anar a la part alta, pugem per unes escales, des del carrer de la capella, al carrer de la Goleta i per les Costetes —avui carrer de Mossèn Camí— fins arribar al carrer de l’Estudi, a l’església i al castell.
