Si alguna persona vol dibuixar o explicar de forma global i a primera vista el poble de Guimerà, ho pot fer de diferents llocs. El primer que cal tenir present ha de ser anar a la carretera de Vallfogona, davant del poble, i situar-se al costat de la mateixa font i del riu Corb. La primera fotografia és la que val: un conjunt de cases tancades dintre d’un sistema emmurallat, tot observant de primer cop de vista la torre de guaita i l’església. Aquesta estampa de forma rectangular mostra un perímetre, tancat per l’est i més obert a l’oest.
Tant si venim de Vallfogona com de Tàrrega aquesta és la foto fixa: cases i més cases, finestres, finestrals i balcons, terrats i golfes, teules i teulades, pedres i forats: la tipografia d’una vila medieval i que encara marca els límits amb els portals i les muralles.
Ara, anem a dalt de la torre de guaita, després de pujar els graons i escales oportunes podrem observar l’altra imatge, més màgica del poble: l’amplia i potent visió d’un conjunt de teulades amb una simetria discontínua de la millor cal·ligrafia dibuixada pels constructors que, tot i respectant l’orografia del terreny, ha permès exposar, en diferent estratigrafia la varietat d’espais coberts amb les característiques teules àrabs.
Trobem tota la gamma cromàtica de la teula vella, que és el resultat del pas de pluges, sols i vents i que han marcat tots els colors: del marró clar, a l’ocre, al color enfosquit de l’argila, taques de molsa i de verd fort, tota una qualitat cromàtica emmarcada amb els diferents desnivells, baixades de canals, tot relligat amb la pedra del país i petjades amb la saulonenca, que conforma tot els fons del poble.