El riu Corb no s’ha distingit mai pel seu cabal ni per la seva llargada, però la gent que ha poblat la Vall i, especialment, a Guimerà, n’ha sabut treure profit de l’aigua que porta, i en tenim un bon exemple en els diferents molins que s’ha bastit a la seva llera, un dels quals estava ubicat al mateix poble de Guimerà, a la part de llevant, més o menys, a la meitat del nucli urbà.
L’aigua del riu prèviament havia estat aprofitada pel molí de la Cadena, i pel molí Nou, que també ha donat nom a un reg, del qual avui ja en queden pocs horts. I quan arribava al poble encara tenia força per moure les moles de dos molins, que ocupaven el lloc on avui hi ha el local social, abans sala parroquial, i més abans, l’escola de les monges. El molí de dalt, per a moldre el gra, i el de baix, que després comunicava amb el carrer de les Piques, per a l’oli. Darrere dels molins, al punt on acaba el carrer de la Capella, hi havia la bassa d’aigua que després movia les moles. Avui és un ampli espai en forma de plaça, que té unes escales a l’esquerra, que comencen davant de cal Passito, pugen deixant ca la Marina, a la dreta, i cal Tous a l’esquerra, fins a sortir davant la que havia estat la casa del senyor metge, i al carrer de la Trinitat passant per damunt de la Reforma.
Després de l’estretor del carrer de la Capella, arribem a la bassa del Molí. Hom ho pot viure com aquell que surt del túnel del temps. Segurament a la Bassa acabava el recinte emmurallat, i per això no hi veiem els arcs, ni els passadissos que conformen els carrers del costat, però les parets de pedra que suporten les cases i els corrals del seu voltant són el millor testimoni de la voluntat d’ésser d’un poble.