Entre els noms dels carrers de Guimerà, amb poca història, seria el sempre conegut i anomenat del Cacau, sense saber el seu real significat. Hem de precisar que aquest carrer formaria part del nucli antic de Guimerà; i parlaria de l’entorn del barri, relacionat amb els jueus, avui estudiat a Guimerà.
El motiu de recerca, després de voler esbrinar el llistat de noms, va ser molt fàcil, doncs, només calia buscar al diccionari català, la paraula cacau; la resposta és una breu explicació: “El cacau és el buit on està el rodet del molí d’aigua; cast. cárcavo. Canal ample que va des de la roda fins a la paret del molí d’aigua, i per on l’aigua s’escola”. Per primera vegada es va associar amb el molí d’oli que hi havia al final del carrer. El nom, posat pel poble, podria ser molt entenedor: el lloc on cau l’aigua per moure i fer moldre el molí d’oli, situat a l’actual Casal de Guimerà i abans col·legi de monges.
Si mirem enrere, el rec encara existent, conduïa l’aigua del riu Corb que entrava, ben canalitzada pel carrer de la Trinitat, fins al molí fariner, damunt del carrer de la Capella i de la bassa del Molí. L’aigua canalitzada, passava primer pel molí fariner per seguir el pas al molí d’oli. D’aquesta estudiada manera i per sota terra arribava al carrer del Cacau i als espais del molí. Encara més, sota dels dits espais amagats, dits els inferns, l’aigua tornava a un altre carrer batejat des de temps medievals: el carrer de les Piques. S’hi poden observar, mig colgades, les piques de pedra que permetien que l’aigua sobrant saltés al riu Corb.
