Va des de la plaça fins cal Molins (avui integrada a ca la Marina), i en el seu recorregut es forma un tobogan sense fi. Només sortir de la plaça, sota el cobert del Museu (antic Ajuntament), comença una baixada per ajuntar-se amb el carrer del portal de la Font, per remuntar immediata- ment i arribar davant la capella de Sant Esteve que li dóna el nom. Aquí, sense temps ni espai per posar-se pla, davant de cal Carabasser baixa de nou fins a ca la Carme, on torna a remuntar passant per sota el cobert d’aquesta casa, que canalitza els vents de llevant. Surt davant de cal Lato, on acaba la part més costeruda. Després, ja cansat de tant pujar i baixar, segueix fent un pendent gairebé imperceptible deixant a la dreta el carrer del Cacau, passa sota el solitari arc que naix entre cal Carreter i cal Binefa, per acabar en l’indret on havia estat la bassa del molí.
La continuïtat del carrer de la Capella, amb la plaça i el carrer Major, forma l’eix horitzontal del poble, i en vertebra la seva estructura.
Quan hom arriba a Guimerà i puja de la carretera pel portal de la Font, davant seu té la impressionant imatge de les Ascorones, amb les formidables arcades que aguanten tota l’estructura de cal Sec. Al final de la costa, el carrer de la Capella presenta, a l’esquerra, la plaça; davant, les escales de la Goleta i, a la dreta, la capella amb el seu campanar. Ja posats al carrer, des de la porta de cal Cervera, el podem veure de cap a cap, contemplant la resistència titànica de les Ascorones, gaudint de l’harmonia de la façana de cal Manseta, amb les seves finestres renaixentistes, i somiant amb bruixes, fades, guerrers, senyors i pagesos que pugen pel cobert del Carme i s’amaguen al carrer del Cacau, o es perden a la bassa del molí. Cada tros del carrer té la seva singularitat.
