1 – El riu Corb

La identitat de la valI del riu Corb, amb 35 Km d’extensió, situada en un espai que queda comprès entre les poblacions de Rauric i Belianes, a les portes de Bellpuig, li ve marcada pel fet d’haver estat, al llarg de molts anys, terra de pas. Durant bona part de l’època romana, segle I de la nostra era, fou el passadís que connectava Barcino amb llerda, i, per a la reconquesta de les terres de ponent, fou una via de pas decisiva. Més endavant la vall del riu Corb va passar a ser terra de repobladors, i l’ordre del Cister va fundar-hi, al llarg del segle XII, els monestirs de Vallbona de les Monges, Santa Maria de la Bovera i Vallsanta, a Guimerà, i el Pedregal, a Talladell. No ens ha d’estranyar, doncs, trobar una bona representació del gòtic i del romànic en aquest territori.

Pel que fa a l’etimologia del mot “corb”, sembla versemblant pensar que es tracta d’un derivat de curvus. Corb defineix la forma ondulada de bona part del recorregut de la vall. I semblantment, en la toponímia dels pobles, ha quedat constància de les característiques definitòries de la vall: Vallfogona remet a vallis fecunda, el Monestir de Vallsanta, a vallis santa i Vallbona, a vallis bona, terra de bon color i fèrtil.

El riu Corb neix a la font de Rauric (a 762 m) i va lliscant suaument fins arribar a les planes que formen el seu llit. Al llarg del recorregut passa per Llorac, sota l’Albió, pel mig del Balneari de Vallfogona de Riucorb —poble del celebrat rector—, per Guimerà, per Ciutadilla, pels peus de Nalec, per Rocafort de Vallbona, pel Vilet i per Sant Martí de Maldà fins arribar a Belianes, on s’endinsa dins la terra per perdre’s per la plana de l’Urgell. El Corb té una llargada total de 57 Km. Fins als Eixaders, terme municipal de Belianes, el riu encara és visible, però després no torna a emergir fins poc abans d’arribar al Segre, a prop de Vilanova de la Barca.

Visualitza-ho amb Google Street View

Guimerà pas a pas