El nom del carrer i la seva arquitectura són dos elements substancials en la teoria històrica que ens porta a pensar que en aquell carrer i en els adjacents hauria viscut, en l’edat Mitjana, un petit nucli d’habitants jueus. Maimó és un nom pròpiament d’origen jueu.
Documents escrits medievals de caràcter financer demostren que a Guimerà hi vis- qué gent de cultura hebrea, si més no durant un temps. En aquests documents, bàsicament missives, s’hi constaten reclamacions econòmiques de jueus a habitants del poble.
D’ells poca cosa en sabem, però l’activitat comercial pròpia d’una vila amb mercat setmanal ens pot ajudar a entendre perquè els jueus hi podrien tenir activitat com a comerciants o prestadors, en una època en la qual no se’ls permetia posseir terres de conreu. Tindria tot el sentit que el petit “call jueu” de Guimerà s’ubiqués entre la plaça Major i la placeta del Molí, on hi havia el molí premsador del poble, propietat del senyor del castell, proper també al nucli del comerç en dies de mercat.
El carrer Maimó, amb el seu arc apuntat, juntament amb el carrer del Cacau, conformen un dels punts amb més encant del poble.
