Les primeres dades que es tenen sobre la demografia del poble són els fogatges, que eren els recomptes dels focs o famílies.
Als segles XIV al XVII, s’anomenava fogatge a la imposició que les corts generals establien per convinença amb el rei dels estats de la corona catalanoaragonesa a raó d’una quantitat per foc o casa habitada, per tal de subvenir a necessitats de la corona o de la terra.
Segons el fogatge de 1365-1370, el lloc de Guimerà comptava amb 152 focs o llars, que poden correspondre a 600 habitants i pertanyia a la vegueria de Tàrrega.
L’any 1378, Guimerà tenia 174 focs, que corresponen a 700 habitants i a final del mateix segle (any 1390) havia baixat a 432 habitants. Cent anys més tard (1497) hi han comptabilitzats 91 focs, unes
364 persones. Aquesta xifra va augmentant fins a 512 habitants al 1553.
No hi ha dades del segle XVII, i veiem un augment molt important generalitzat al segle XVIII, fins arribar a 1246 habitants l’any 1787.
A partir de 1787, any del cens de Floridablanca, les dades són sobre les persones de totes les edats. L’evolució de la població des d’aquest any fins avui ha estat la següent:
Any 1365 1378 1390 1497 1553 1787 1857 1900 1936 1940 1960 1970 1981 1991 2004 2019 |
Habitants 600 700 432 364 512 1246 1606 1394 1283 1155 922 660 502 420 395 265 |