L’acròpoli, nom heretat dels grecs, és la part alta de la ciutat, que servia sobretot com a lloc de defensa en moments de perill i com a centre de cultes religiosos i cívics.
En el cas de Guimerà és l’espai format per la torre de guaita, les restes del castell, els sectors emmurallats, portals d’entrada, el primitiu camí de ronda, el cementiri vell i l’església. Una església romànica que després, en el segle XIV, per necessitats demogràfiques, va ésser substituïda per una de més gran, d’estil gòtic, la qual cosa confirma que eren els dos centres de poder, dalt de la piràmide, als peus dels quals va créixer la vila de Guimerà.
Primers apunts
Les diferents hipòtesis sobre la ubicació de l’antiga església romànica es basen en els pocs documents que citen una església o una capella al castell o al seu entorn.
Les restes arqueològiques aporten coneixements d’uns elements arquitectònics romànics que podrien formar part d’un edifici romànic propi del segle XII i estaria situat al mateix emplaçament actual.
Al costat del Castell, del que tenim referencia del segle XI, s’hi construí una petita església romànica, de la qual es tenen noticies del segle XII quan Bernat Tort, arquebisbe de Tarragona, va reestructurar els límits de la Seu Metropolitana i va reclamar de Vic l’arxiprestat de Sant Martí. En una butlla que va obtenir del papa Anastasi IV, expedida des de Sant Joan del Laterà l’any 1154, apareix la parròquia de Guimerà com una de les confirmades pel Papa a l’església tarragonina.
Així la primitiva parroquia es anterior a 1154, quan fou unida a l’arxidiòcesi de Tarragona, doncs abans d’aquesta data, formava part de la diòcesi de Vic i Osona.
Fonaments històrics
-Al començament del segle XIII Ramon Alemany, senyor de Guimerà, fundà un benefici a l’església de Santa Maria de Guimerà del patronat de la família Alemany.
-Amb l’estudi dels escuts que decoren la sèrie de capitells de la portada de l’església, es daten a la primera meitat del segle XIV, lo que confirma que la nova església s’aixecà a al començament del segle XIV.
-Guerau Alemany i Guevara de Rocabertí foren senyors de Guimerà, de 1325 al 1343. Ells van obrir una època de millores per a la formació i tancament de la vila closa i per començar la construcció de l’església gòtica. En aquest període de temps, l’acròpoli va quedar completament emmurallada i quedava encara per tancar tot el recinte medieval, amb l’acabament dels portals d’entrada.
– Guerau va morir l’any 1326 i Guevara va viure encara 40 anys.
– La construcció de la nova església gòtica podria haver durat més de 20 anys; entre 1325, casament dels Alemany-Rocabertí i la mort de Pere de Fenollet i de Canet, vescomte d’Illa, el 1353.
La planta original es d’una nau de planta rectangular de lloses de pedra amb tres trams de voltes de creueria amb els corresponents arcs i claus de volta. Disposa de cinc capelles situades entre els contraforts.
la façana te una portada amb motllures gòtiques, dins d’un esquema de quatre arquivoltes amb arcs apuntats. Datada d’entre 1325 i 1350 atribuïda als escultors Alemany, Rocabertí i Illa. Sobre la porta d’entrada hi ha un finestral de tipus ogival.
Guevara, senyora de Guimerà, viuda de Guerau Alemany, manifestà l’any 1344 que era tutora i curadora del seu fill Ramon, vescomte d’Évol.
-EI 1344 Felip de Castre i Francesca Alemany elegiren Jaume Garcia per a substituir el beneficiat Arnau Colom, difunt. La rectoria de la parròquia, tanmateix, era de col·lació de l’arquebisbe.
– L’any 1347 estan documentades, obres a la capella de sant Blai.
-Consta que l’any 1348 són senyors de Guimerà, Francesca d’Alemany i Felip de Castre.
-Testament de la fundadora de la capella de Sant Joan, construïda vers 1348.
-1350. Ramon IV de Canet, fill del primer matrimoni de Guevara.
-Felip de Castre i Alemany i Joana de Castella, senyors del castell, (1366-1371) quan es fan obres a la capella de sant Blai. En aquest període hi ha constància de que la població de Guimerà era de 152 focs que corresponen a uns 608 habitants.
– L’any 1370 s’acaben les obres a l’altar de sant Isidre.
-De 1371 a 1379 era senyora de Guimerà Aldonça de Castre. L’any 1405 es va fundar una capellania a la capella de sant Antoni instaurada en el lloc de l’enderrocada capella de Sant Joan.
-L’any 1412 el retaule que Ramon de Mur va pintar a Tàrrega i Guimerà, va a ser col·locat a l´altar Major de l´església. Ramon de Mur va col·laborar amb Mateu Ortoneda i amb els tallers d’altres pintors com Lluís Borrassà o Bernat Martorell, els més prestigiosos de la pintura del gòtic internacional.
-Està confirmat que Aldonça de Mur residia en 1425, al Castell de Guimerà, després de la mort de Bernat Galceran de Pinós.
-El 1428 moviment orogènic a Catalunya. Podria ocasionar les importants esquerdes a la paret sud i l’enderrocament de la capella de Sant Joan.
-Felip de Galceran de Castre i de Pinós i Magdalena d’Anglesola, senyors de Guimerà, en la primera meitat del segle XV.
-Obres de restauració de la caiguda capella de Sant Joan, l’any 1440 de la que en són testimonis Bernat de Su i el seu fill Antoni de Su.
– El campanar de base quadrada adossat a la part esquerra de la façana la seva part baixa te un escut de la família Castre-Pinós lo que li dona una cronologia de finals del segle XV, començaments del XVI. La part alta sembla datada vers el 1692.
