El retaule de Ramon de Mur

 

L’església de Guimerà feta d’una sola nau, sense absis, tancava amb una gran paret llisa, molt alta i emmarcada, amb l’arc ojival corresponent a la nau. Tot fa pensar de que el recinte, encara que podria tenir un finestral o rosassa en la part alta, tingués poca llum i que fos una església més bé fosca i amb necessitat de noves obertures.

Desprès d’anys d’obres, faltava completar el campanar i projectar l’acabament de l’absis. Amb tot, constava que a l’any 1384 ja es parlava d’una campana per a l’espadanya interina i que el 1435 ja es completava amb la compra de dues campanes per acabar l’obra del campanar

Podem imaginar, sobre l’any 1401, que el senyor del castell, el rector i vicari de l’església, amb els representants del poble, els jurats i prohoms es decidiren a preparar i aprovar el projecte del “gran retaule” que posteriorment seria encarregat a Ramon de Mur.

Així i tot, sembla versemblant, per les escenes documentades de totes les taules, no hi ha motius i tampoc escenes obligades sobre fets de la religiositat relacionades amb Guimerà. Totes les pintures fan referència a l´Antic i Nou Testament i com un fet global i transcendent.

Normalment com en els contractes de Vinaixa, Granyena o Santa Coloma, els jurats consensuaven diferents tipus d’escenografies referents als sants o patrons del poble i també cal tenir en compte que el fet religiós era molt colpidor i feia necessari poder tenir un bon retaule com a referent.

Segons el llistat de persones que el 1390 habitaven Guimerà, gairebé tots els caps de casa de la població foren citats. En primer lloc els 2 síndics, també els 4 jurats, i a continuació 99 persones més.

Un altre document de 1460, confirma que el govern municipal es trobava encomanat a tres persones anomenats jurats, les quals eren assistides per un Consell general format per seixanta caps de casa de la població. Hi havia una sintonia encomanada de tenir en el mur de l´església una mostra didàctica i de seguiment del sentiment religiós.

Sembla versemblant, i així ho podríem certificar, que els personatges que tingueren les primeres relacions amb Ramon de Mur foren: Bernat Gener, vicari, Pere Sabater, rector, i Ramon Bonarat, batlle. Els dos primers també actuaven com a notaris i el tercer era el representant del senyor, Bernat Galceran de Pinós.

Del que va sobrar en l´obra de la trona (1401), el Retaule de Guimerà es pagà amb almoines com ho acrediten els llegats testamentaris dels anys que van del 1402 al 1412, així com d’antigues causes pies, no satisfetes. De les notes d’un manuscrit es confirma que el retaule fou instal·lat en l’altar major de l’església l’any 1412 quan diu que a aquest any l’obra estava acabada.

El gran mural, comptava amb una composició de trenta-dos escenes de les que avui se’n conserven vint-i-tres i, pel que fa a les dimensions, tenia 7´5 metres d’amplada per 5´5 d’alçària. El poble de Guimerà el va poder contemplar durant uns quatre cents cinquanta anys fins que l’any 1861 va ser desmuntat i va romandre a la rectoria o a la sagristia de Guimerà uns vint-i-quatre anys. No consta cap inventari de les taules traslladades o venudes a Vic a finals del segle XIX, tampoc tenim constància de la forma del trasllat.

El 28 d’abril de 2007 el Retaule de Ramon de Mur retornà a Guimerà en forma de reproducció. Un projecte pioner en la seva tècnica va ser desenvolupat per aconseguir una reproducció “exacta” a l’original que es conserva a Vic. El projecte el va liderar la nostra associació, guimera-info i va quedar ubicat a la capella del Sagrat Cor.

A l’apartat del Retaule de Guimerà hi trobareu més informació.

 

L’església