L’absis neogòtic del segle XIX

De les primeres dècades del segle XV consta haver-se sentit el terratrèmol del dia de la Candelera, el 2 de febrer de 1428 amb l’epicentre a Queralbs, de nou graus segons l’escala de Mercalli, fet que ha estat reconegut com el més fort ocorregut a Catalunya en temps històrics.

A partir d´aquest fet podia haver observat alguns nervis trencats dels arcs de les voltes de l’església i en la mateixa façana. Els dits efectes podien haver afectat la mateixa capella de sant Joan que s’enderrocà l’any 1440 i posteriorment fou restaurada i reforçada. Malgrat tot, la planta de l’església, edificada sobre un substrat de roca calcària, va aguantar molt be les sacsejades orogèniques ja que va arribar al segle XVIII sense haver tocat la paret de suport del retaule.

Vers l’any 1740, s’edificà una nova i gran sagristia guanyant espai al cementiri que estava situat a Orient, darrere de la paret del retaule. Aquest espai tenia una porta lateral per entrar a l’església i una altra per anar a la rectoria.

Més tard es feren importants obres d’ampliació de la capella lateral de Sant Sebastià, l’any 1792, acabant així de tancar-se l’antic cementiri.

Sigui com sigui, una vegada el rector i els jurats del poble aprovaren de fer el nou absis, vers l’any 1861, començaren a despenjar les peces de l’obra de Ramon de Mur. Aquest és l’inici d’un camí sense retorn amb destinació final a Vic del retaule gòtic.

Per la reforma realitzada, tot i millorant la llum, es conservaren les característiques de l’estil neogòtic amb nous contraforts i nervis dels arcs, així com la clau de volta. Es va enderrocar la paret del fons de l’església.

En aquells anys era rector de Guimerà Ramon Bergadà (1848-1882). Recordem entre tants enrenous, que l´any1882, reformaren i ampliaren la capella lateral del Sagrat Cor.

Les reformes fetes foren obres de consolidació i va ser necessari fer una bona fonamentació com ens mostren els plànols, conservats a l’arxiu parroquial de Guimerà i signats per l’arquitecte Ignasi Jordà (4 d’octubre de 1865).

A la paret frontal del nou absis l’any 1894 s’hi va col·locar un retaule de fusta del que no tenim altres detalls. Aquest retaule va ser cremat en el transcurs de la guerra civil espanyola (1936-1939).

A principis del segle XX es fa la darrera fase d’obres que deixa l’església tal i com la podem veure avui. La intervenció està centrada en la capella del Sagrat Cor, a l’esquerra, on s’elimina la trona i a la zona de la rectoria on s’hi fan obres importants deixant externament la porxada que podem veure a la vista lateral que ofereix l’església des de la part baixa del poble.

 

L’església