Dintre d’un espai medieval, els gravats sobre la pedra obren i complementen els capítols de la seva història. Si s’observa el traçat dels escuts heràldics sobre els monuments i edificis, es tindrà una lectura cronològica sobre la seva construcció. Si s’investiga sobre els senyals de cada escut, es dictarà part de la biografia de cada família i se’ns fixaran dades de la formació de Guimerà com a poble.
Un primer inventari de pedres gravades i d’escuts, treballats i localitzats als carrers i monuments de Guimerà, permeten observar, a més de la seva estructuració urbanística, un seguit de trets diferenciadors que marquen la seva evolució.
Això ens permet estudiar i dibuixar, com a primer objectiu, l’emplaçament de les estructures de l’acròpoli a fi de poder imaginar com era el lloc com a primer sistema defensiu i punt d ‘observatori.
Si el riu va marcar la vall i les corbes de nivell, aquestes fixaran els traçats i recorreguts dels carrers i places i també marcaran la xarxa d’espais per a vianants estrets i costeruts.
Segons sembla, la vall del Corb té un ampli seguit de restes que mostren la riquesa arqueològica dels pobles construïts a l’entorn del riu Corb, des del Neolític fins a la baixa Edat Mitjana.
Marcar, gravar, dibuixar i ratllar són, doncs, les primeres manifestacions fetes per l’home. Els estris emprats formen part des d’un tros de sílex, a les escarpres, buixardes, escodes i martells. A cada moment hi ha motius per deixar signes del temps, des de la Prehistòria a l’actualitat. Avui hi ha constància dels primers pobladors de l’acròpoli de Guimerà en les empremtes de la cultura ibèrica que permeten donar una cronologia del seu pas per les terres dels primers pagesos.
Els ibers ens confirmen que les restes del seu pas i la seva estada per la vall del Corb està ben documentada.
L’excavació del basament de la torre del castell de Guimerà va permetre identificar un estrat d’època ibèrica just per sobre de la roca natural, moment cultural confirmat per l’aparició de fragments d’oenochoe de ceràmica ibèrica oxidada. Els treballs van posar al descobert restes d’una estructura murària i d’un estrat d’època ibèrica amb una cronologia relativa situable als voltants del segle III-II a C. Així l’arqueologia pot afirmar que els nivells ibèrics “indiquen una ocupació del tossal en uns moments propers als segles III-II a C. com queda testimoni per ceràmica de vernís negre”. Aquesta valoració permet establir que els primers pobladors s’establiren en aquestes terres.
La localització de dos grafits en la cara interna dels murs d’elevació de la torre, a uns dos metres del paviment, mostren un primer poblament que fa pensar en un primer sistema defensiu. A més de restes de ceràmica ibèrica, entre les marques i senyals, podem destacar una figura antropomorfa esquemàtica, en un dels gravats amb les cames i braços oberts i un rectangle fraccionat per línies verticals i horitzontals.
Hem comprovat que els romans ens han deixat testimonis del seu pas per la vall del Corb i per Guimerà. Dos d’aquests elements són: un grafit sobre ceràmica amb la marca d’un terrisser (MERCAT … ), interpretat com mercator i un mil·liari, avui desaparegut (imatge), que marcava la via romana de Barcino a Ilerda trobat a la vil·la romana dels “Palaus”, vila romana situada entre Vallfogona i Guimerà. Aquest mil·liari data del segle I d C. i indica la cronologia de la construcció o restauració de la via romana, en temps de l’emperador Tiberi Claudi, Aquestes dues dades i el seguit de jaciments romans al llarg del riu Corb, permeten assegurar que la romanització fou important.
L’arqueologia i els picapedrers
Els senyals dels picapedrers són també estimables aportacions cronològiques. Els arqueòlegs tenen com una primera activitat fer una lectura acurada de tota classe de traces humanes, fetes, entre altres materials, sobre la pedra.
Què s’hi pot trobar? Què hi podem llegir? Podem investigar la grafia que han deixat sobre els carreus de pedra saulonenca o sorrenca; les pedres recuperades de parets d’altres edificis; els diferents tipus d’elements amb senyals i gravats, així com els carreus ben treballats amb escuts, ajuden a obtenir la cronologia dels principals monuments de Guimerà.
L’Edat Mitja és un període històric on les marques dels picapedrers són com altres senyals que a partir del romànic, seran com la mostra simplificada d’un abecedari i també de gravats funcionals dels equips de picapedrers. Aquelles colles van deixar la seva mostra des de les primeres aportacions dels introductors llombards a cada moment del romànic i, més tard, de l’estil gòtic.
Els picapedrers, ofici de tots els temps, han ajudat a fer la lectura dels períodes històrics passats. EI picapedrer cada dia sortia de casa amb les eines dins un sac. L’escarpa; martells i altres peces feien del seu taller un espai per preparar els muntants de les portes, bancs, làpides, escales, rodets per a l’era, curres, i, de tant en tant, algun encàrrec de finestrals artístics. Hi ha signes gravats a la pedra que són senyals personals i utilitaris d’un treball que calia remunerar per part del contractista.
Els senyals heràldics
Una vegada el terreny estarà repartit entre baronies i comtats cada família imposarà la seva rúbrica i els seus senyals fets en forma d’escuts. En un primer inventari se’ns recomana fer un seguiment de les restes actuals de la torre, de les estructures del castell, de les restes de l’esglesiola romànica, de la gòtica, dels seus capitells, les creus de terme i dels monestirs cistercencs, la Bovera, restes del de Vallsanta, així com de la capella de Sant Esteve de la plaça i d’alguns escuts i grafits en diversos carrers.
Els escuts són també els senyals ben escripturats per a fer el seguiment arqueològic del conjunt historicoartístic de Guimerà. Són els escuts que hi ha esculpits en els portals de les famílies Cervelló, Alemany, Pinós i Castre i vescomte d’Evol, que certifiquen l’estada o senyoriu a la vila. Cada escut és la marca d’un orgull, d’una família i pactes d’una herència.
Els nombrosos senyals trobats a la vall del Corb són una prova de les influències rebudes per l’arribada dels moviments defensius de les poblacions i del mateix Cister. Es parla de famílies senceres de treballadors. Està documentat el seu pas en temps dels Templers i dels constructors de Vallbona de les Monges, la Bovera i Vallsanta.