Els Castre d’Alemany I Pinós (Segles XIV-XV)
Es conserven restes de les muralles que es construeixen o es refan al segle XIV, possiblement amb motius, entre d’altres, de la guerra entre els dos Peres (d’Aragó i de Castella). En els portals s’hi mostren dos escuts sobre els portals de llevant i de ponent. En cada portal es repeteixen els mateixos motius: al del Forn, de Ponent o de Tàrrega, on hi ha tres pinyes i dues ales; al de Llevant, quatre pinyes i, també, dues ales.
No tenim arguments explicatius del perquè de tres i quatre pinyes i en altres una de sola. L’ala en forma d’escut unitari es pot observar a l’església gòtica, als porxos de la Bovera i a les restes de Vallsanta; la pinya a la capella de Sant Joan. Segons la tradició va adoptar aquest cognom de Pinós pel fet d’haver-se salvat gràcies a la branca d’un pi. EI mateix origen s’atribueix a l’emblema de dues pinyes i una branca de pi sobre camp d’or. Blanca de So i de Sagarriga aportà el vescomtat d’Évol (abans de 1460) al seu marit Pere Galceran de Castre-Pinós i de Fenollet, i llurs descendents empraren algunes vegades com a primer cognom el de So, bé sol, bé unit al de Castre-Pinós. L’escut mostra una banda d’esquerra a dreta i de dalt a baix.
Bernat Galceran de Pinós “L’Antic i el Fort”
Bernat Galceran de Pinós, fill de Pere de Pinós i de la Marquesa de Fenollet, esdevingué senyor de Guimerà per via d’enllaç matrimonial amb Aldonça de Castre i d’Alemany (1378), i governà aquella senyoria una llarga sèrie d’anys per la qual raó va merèixer els sobrenoms de l ‘Antic i el Fort i fou el més guimeranenc dels barons. Consta que l’any 1394 era senyor de Guimerà i que va fer un primer inventari conservat de tots els espais i continguts de tot el castell, en data de 26 d’abril de 1402. Pel que fa a la vida privada consten documentats quatre casaments en la vida de Galceran de Pinós: amb Aldonça de Castre i Alemany, fill Pere Galceran de Pinós, vescomte d’Évol; entre els altres, amb Urraca d’Aunós, el fill de la qual, Bernat Galceran de Pinós, dit el Cavaller, es va casar amb Aldonça de Mur. Un fet molt important en la vida de Guimerà serà que el 1417, va obtenir el dret de tenir fires i de canviar els dies de mercat. També hi ha constància que l’any 1425 Bernat Galceran de Pinós va morir al castell de Guimerà.
Portals per entrar a la vila closa
El creixement lent de la vila de Guimerà, a l’entorn del castell, va permetre arribar, a començament del segle XIV, a l’ampliació del primer recinte medieval. Sortiren del primitiu cercle i s’obriren a la nova població.
A la meitat del segle XIV foren refetes les muralles, i és en aquest moment que es construí¡ la paret muralla que unia l’església i el castell amb una torre de base quadrada i que vigilava aquell recinte. Molt aviat el binomi que formava l’acròpoli va formar un conjunt que tancava i emmurallava tota la part nord i orient del poble. Era la moda d’aquells temps: fer la vila closa i construir portals d’entrada en diferents llocs estratègics.
Molt aviat, els habitants de Guimerà, davant de la necessitat de tenir una protecció en cas de perills, durant el temps dels senyorius dels Alemanys i Pinós, ampliaren el recinte amb muralles i situaren els portals que tancaven la vila per l’est i l’oest. Documentalment hi ha constància de l’escriptura de l’any 1393 per a la cessió d’una casa a canvi de la que li enderrocaren per a la construcció del pany de paret de la nova part de muralla.