Els Alemany i Rocabertí
Amb el matrimoni de Guerau Alemany amb Guevara de Rocabertí, s’inicia en la baronia de Guimerà una nova nissaga en el primer terç del segle XIV: els Rocabertí, emparentats amb la noblesa religiosa tarragonina. Aquesta família, davant la necessitat d’un millor centre religiós i l’augment de la població, resolgueren enderrocar part de l’església romànica i edificaren la nova d’estil gòtic.
1326. Està documentada la mort de Guerau Alemany.
1333. Per uns fets “entre partits dinàstics” al camp de Tarragona, aquesta baronia estava dividida en dos partits. Un episodi d’aquests esdeveniments va portar a resguardar un presoner de l’Infant Joan. Fou rescatat i traslladat al castell de Guimerà. Les forces assaltants provinents de Tarragona es trobaren davant una fortalesa completament emmurallada i es retiraren. En aquells temps, Guevara de Rocabertí era la senyora de Guimerà, germana del paborde de Tarragona. I consta que Guevara de Rocabertí, a la seva mort, fou enterrada a la catedral de Tarragona, l’any 1366.
Els Rocabertí
Escut: Una figura heràldica d’un roc o torre d’escacs
Fets històrics
L’any 1333 el recinte del castell de Guimerà era totalment emmurallat.
Els “cavallers”, assaltants del castell, havien de pujar per la costa del Vall i es trobaren amb el portal i recinte ben tancats per la part nord. AI sud, també presentava diferents paretsmuralles i l’entrada principal ben defensada.
Els portals d’Orient i de Ponent encara no estaven edificats o reestructurats amb els escuts de les famílies Alemany i Pinós.
Aquesta família estava emparentada amb Dalmau IV de Rocabertí i d’Urgell (13091324).
Confirmació arqueològica
Escut amb una ala
Els escuts amb una ala dels Alemanyes localitzen als capitells de la façana de l’església, en una clau de volta de la nau interior i en els dos capitells de la base del primer arc.
La descoberta dels escuts dels Urgell als capitells de la façana confirmen les relacions amb els Rocabertí i Alemany.
Als capitells del porxo romànic de la Bovera hi ha l’escut amb gravats de l’ala dels Alemany i la creu de Sant Benet.
Les restes de Vallsanta mostren petits capitells amb l’ala dins d’un escut.
AI carrer de les Piques i en un escut d’una portalada es conserva l’escut amb una sola ala.
A la capella de Sant Esteve, l’escut amb una ala a l’inicia d’un arc gòtic.
Dos o tres ales
En trobem als portals d’Orient i de Ponent. Els escuts dels Rocabertí han quedat localitzats als capitells de l’església gòtica, al carrer de les Piques i al porxo gòtic de la Bovera. Totes aquestes mostres heràldiques i arqueològiques ens situen al segle XIV.
Felip de Castre i Francesca Alemany
EI segle XIV fou molt important en la història de Guimerà. A mitjans de segle, i amb el casament de l’hereva del castell, Francesca Alemany, filla de Guerau Alemany i de Guevara de Rocabertí, amb Felip de Castre, besnét del rei Jaume, el Conqueridor, es donà l’entrada a una nova família i nova heràldica a Guimerà, els Castre.
Escut: quatre pals catalans i dos estrelles de vuit puntes
L’escut de la noble família de Castre d’Aragó estava format pels quatre pals catalans (daltesquerra i baixdreta), provinents de la família reial i de dos estrelles de vuit puntes situades una a cada costat, com les pròpies dels Castre d’Aragó.
Fets històrics
1343. Els homes de Guimerà feren l’homenatge, al seu senyor, Felip de Castre i d’Aragó, el 19 d’octubre de 1343.
1359. Mort Felip, la vídua comprà al rei Pere el MER I MIXT IMPERI i tota la jurisdicció criminal pertanyent al castell de Guimerà pel preu de 20.000 sous, segons escriptura calendada el 9 de desembre de 1359.
1366. Francesca va morir en 1366 i va deixar dues filles: Aldonça, que va heretar el castell, i Francesca, que professà de monja a Vallsanta.
Confirmacions arqueològiques
En aquest temps s’estava construint l’església i el campanar. Els portals i el reforçament i tancament de les muralles serà obra de la família Pinós (1393). S’estava construint la paret-muralla, avui encara conservada, que va del castell a la base del campanar.
L’escut dels Castre està localitzat al carrer de les Piques, en una creu de terme i també al porxo de la Bovera.
Els Castre i els Castre Pinós
També serà, a l’acabament del segle XIV, quan tindrà lloc l’entrada dels Pinós amb el casament d’Aldonça de Castre i Alemany amb Bernat Galceran de Pinós i de Fenollet, vescomte d’Illa i Canet i senyor de Guimerà.
– Guerau Alemany (1316-1326) – Guevara de Rocabertí (1326-1343)
– Francesca Alemany (1343-1366) – Felip de Castre (1343-1354)
– Felip de Castre i Alemany (1366-1371) Joana de Castella.
– Aldonça de Castre i Alemany (1371-1378) Bernat Galceran de Castre, de Pinós i de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet, (13711425)
– Pere Galceran de Castre i de Pinós (1418) Joana de Trameced
– Felip Galceran (1425-1461) – Magadalena d’Anglesola
– Felip Galceran (VI), (1428-1455)
L’escut dels Pinós és representat per una o diverses pinyes. En dos escuts conservats podem veure tres pinyes a dalt i a la dreta, i tres pinyes a baix i a l’esquerra. L’escut situat en la part superior del campanar pot correspondre al temps de Felip Galceran V de Castre Pinós (1425- 28) o bé de Felip Galceran VI de Castre Pinós (1428- 1442).33
EI poble va fer de la plaça davant de la capella de sant Esteve el centre de la vila i del recinte emmurallat, tancat amb els portals d”Orient i Ponent, i tenint pel sud la frontera natural del riu Corb.