Un capitell
A la sagristia del santuari es conserva un capitell exempt, molt mutilat i deteriorat, amb bac i collar, decorat amb una ornamentació vegetal que segueix la línia d’abstracció de la fórmula coríntia. En cada cara del capitell es disposen tres tiges molt planes que a la part superior desenvolupen un folíol que es vincla cap a l’exterior; damunt d’aquests folíols, i coincidint amb els angles i el centre del capitell, es disposa un altre nivell de fulles que s’adossen al bloc. La característica principal del capitell s la simplicitat juntament amb la tendència geomètrica de les formes.
Aquest capitell va ser reutilitzat com a material constructiu de la casa annexa al santuari i es va recuperar durant les obres de consolidació. Pel fet de localitzar-se dins l’àmbit de l’antic monestir cistercenc hom ha suposat que degué provenir d’aquest conjunt. Hem d’emmarcar el capitell dins les dates de la construcció del monestir, concretament al final del segle XII o potser dins d’alguna etapa d’ampliació no posterior a la primera meitat del segle XIII.
Una imposta
Un altre element que va sorgir del farciment de la casa annexa al santuari durant les obres de restauració i que s’ha de relacionar amb el capitell anterior, i per tant amb el monestir cistercenc de la Bovera, és un element arquitectònic mutilat del qual no es pot afirmar si es tracta d’una imposta o d’un fragment de cornisa; el bloc, que presenta una mica de volada, dibuixa un cavet o copada, dins el qual s’inscriu una decoració animal, concretament dos caps de bòvids enfrontats. La datació d’aquesta peça s’ha de situar al final del segle XII i dins les dates de construcció del monestir.
L’ús de testes animals i fins i tot humanes com a decoració exclusiva d’elements arquitectònics no s tan usual en el romànic com ho és la decoració vegetal o geomètrica; al museu de Guimerà es conserva una imposta procedent del monestir cistercenc de Vallsanta.