El santuari de Santa Maria de la Bovera es un edifici barroc format per l’església i la casa de l’ermità, dins el qual es conserven algunes estructures corresponents als vells edificis medievals, com la part baixa d’un edifici rectangular, en el qual sobre a la façana de ponent una porta adovellada d’arc de mig punt.
Aquest edifici, amb un aparell de carreus rectangulars ben tallats, podria correspondre a una torre o a alguna altra dependència de l’antic monestir. És a ponent on es devia aixecar l’església monàstica primitiva.
El mes interessant que resta de l’antic monestir, però, és un porxo situat al nord de l’edifici esmentat. És format per quatre arcs suportats per columnes de fust quadri lobulat, amb els capitells i les bases dividits en quatre elements.
La columna de l’extrem de llevant és adossada a un pilar, mentre que l’arc de l’extrem de ponent, abans de la seva restauració, era molt alterat i arrencava directament del mur, la qual cosa palesa una modificació del porxo en aquest sector. Aquest fet no permet saber si el porxo s’allargava cap a aquesta direcció. Les columnes s’assenten sobre un podi baix, que als extrems s’interromp per formar dos passos, que no sabem si corresponen a l’obra original.
Per la seva tipologia aquest porxo pot assimilar-se a un porxo claustral, tot i que el mes probable és que es tracti del porxo duna galeria única que funcionava com a atri dels primitius edificis medievals.
Els elements conservats a l’antic monestir cistercenc de la Bovera son escassos, però posen en evidència una certa sumptuositat en la composició arquitectònica del primitiu conjunt que, en determinats aspectes, com l’austeritat en el treball dels capitells, evoca la solució formal de porxos claustrals com el de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, i en la construcció dels fusts es relaciona estretament amb el claustre de Sant Miquel d’Escornalbou, construïts al segle XIII, en un moment d’esgotament dels repertoris formals alt-medievals i d’anunci de les formes compositives gòtiques.
El porxo que ha restat de l’antic monestir de la Bovera, com ja s’ha dit, per quatre arcades sostingudes per cinc columnes, tres exemptes i dues adossades a les columnes que son sustentades per unes bases de tipologia rectangular seguit de dos tors, el inferior continus, que emmarquen una Escòcia. Dels angles del plint surt una mena de gafet o grapa que s’uneix amb el particularitat, malgrat que no és estranya es de tipologia ètica (Sant Pau del Camp, catedral Cugat, Santa Maria de l’Estany), que sembla que t una gran acceptació dins la zona lleidatana.
El segon capitell en la cara frontal disposen d’escuts amb el símbol heràldic de la família Alemany, senyora de Guimerà des del segle XII fins al XIV.
En el capitell de la tercera arcada i dins d’un escut es disposa, en relleu, la l’orde de Sant Benet. En les cares frontals i en la columna adossada de la dreta hom hi ha forma un xic barroera, el símbol heràldic dels Alemany sense escriure’l dins el camper.
Els senyals heràldics també es troben al proper monestir de Vallsanta, fundat a mitjans del segle XIII, també hi ha profusió de símbols dels Alemany i els Guimerà.