Els hiverns oferien bona matèria primera per omplir el pou del gel. Les temperatures eren baixes i podien arribar a l’entorn de 10 a 14 graus sota zero. Les geleres eren llocs on a ple hivern, normalment a l’obaga, permetien llarga durada de l’aigua gelada. Aquestes geleres estaven situades a l’entorn del poble i amb tot seguretat a prop del riu Corb i els gorgs naturals que s’hi formaven. Al costat del riu es provocaven petites basses a fi de que l’aigua, en espais de poca profunditat: sobre uns 20 cm.
Els anys de bones nevades aprofitaven tota la caiguda a la plaça i al seu entorn.
Els gorgs encara són record i que la tradició oral els hi posava nom i que podien canviar en el temps: el del Florensa, el de Mossèn Jaume. el del Barri
Cal tenir present quines fonts es recorden com a llocs on normalment hi rajava aigua i donava lloc a fer-hi petites basses: són les fonts de la Cirera, la dels Ballesters, La Fonteta, Sangola, del Tardà, del Patam a les Julianes, Salamona, Vinantella,..
En el capbreu de 1608 hi ha citades: la Font de Grau Farrer, Font Major, font del Mortero, del Pou, Font Salada, de la Salomona, de les Vidielles, de la Vilaltella
Les basses localitzades al terme de Guimerà i que avui estan seques si be encara es pot observar el seu espai: Pla de l´Ametlla, Salla, Bellesambarbes, dels Pous.
Pel que fa a les basses segons el capbreu de 1608 hi ha documentades: Bassa de l’Abellar, del Nofre Domenech, del Molí de Baix, del Pla de l’Ametlla, del rec dels Palaus, bassa per amerar cànem al diumenge del senyor.
Entre els recs es citen: el de l’Alemany, Sant Miquel, Sant Pere, Vallsanta i el de les Voltes.
Els molins documentats al 1608, es poden escriure: el Molí de Baix, Molí Nou. Molí del Senyor, Molí de la Vila, Molí de d’en Santolí (Vallsanta), Molí de la Cadena, Molí del Coromines, Molí de l’Armengol, Molí de l’Eura (Arrelat) Molí del Sebastia Llort, Molí del Rosich i el Molí de la Bovera.
Consumidors del gel
Tothom coincideix a atorgar a les classes socials privilegiades un paper destaca en el consum; nobles i eclesiàstics serien els principals clients, juntament amb rics comerciants.
Entre els bons clients es citen el Monestir de Vallbona de les Monges, i minoritàriament, el de Santes Creus i els Rectors de Guimerà i de Sant Martí de Maldà.
Amb tot, cal pensar que el consum estaria ben estès a tota la població i distribuït en petites dosis (podrien ser tasses), especialment en diades assenyalades, celebracions de festes religioses i fires o dies mercat i, sobre tot, per malalties. Està documentat que les despeses per gel les aportaven les classes altes. En determinats moments i en una ciutat, aquest producte es considerava com de luxe.
Amb tot als pobles sempre hi han alternatives, en el cas de Guimerà per guardar determinats aliments tenien el celler, les golfes, als aires del seré i la marinada, els pous que hi havia a moltes cases amb aigua molt fresca que si bé no era bona pel consum, fou emprada per posar-hi el porró abans de dinar. Una primera nevera era, doncs. una galleda amb l’aigua del pou. També hi ha record dels porrons garbes que estava recobert de teixits amb llavors vegetals germinades i guardaven també el vi fresc.
El gel era un producte que per la seva elaboració i per les despeses per la conservació i distribució era un bé buscat. Com que el senyor era el qui arrendava es reservava unes lliures de gel cada temporada. A Verdú hi ha constància “en cas que el senyor Abat de Poblet vinga a la presenta vila , donar-li per cada dia que hi estarà mitja arrova de gel”.