El pou de gel, en el cas de Guimerà, també és una obra d’arquitectura popular ben conservada, que si bé està poc documentada, doncs no es troba citat al capbreu de 1608 i tampoc a la publicació del de 1789, és un monument a sota terra que forma part del seu patrimoni cultural.
Per la seva definició Grau Pujol (1989) escriu:
“Un exemple el tenim a Guimerà, on la volta és tota de pedra. S’omplia per dalt, on hi ha un orifici circular, però l’accés es feia a través d’ una casa particular, la qual tenia comunicació amb el pou per un corredor llarg i estret, segurament amb diverses portes”.
Segons R.Boleda, a Verdú en el “Llibre de les Estimes” si que es citen moltes particularitats i dades documentals. “Més de la vila i universitat, un pou amb plena facultat donada i atribuïda per lo senyor Dom Abat de poder empoar glaç o neu i vendre aquell amb y condició de que cap altre nou tinga amb els pactes de dita concessió lo qual està situat prop el Portal de Lleida i ans dit de Sant Miquel”.
Els motius de la poca documentació del de Guimerà podrien ser diversos, ja sigui perquè que era propietat del senyor o d’algun particular, o tal vegada que caldrà demostrar que estava en desús.
Pel que fa a la seva situació, el pou del gel de Guimerà es troba al subsòl de la plaça Major i pel seu empedrat actual es dibuixa on es el seu centre i la boca rodona de tancament. Aquest exemple de construcció té tota la volta de pedra. S’omplia per dalt on hi ha un orifici circular, però l’accés es feia a través d’una casa particular, la qual tenia comunicació amb el pou per un corredor llarg i estret.
Actualment l’entrada al pou del gel es fa a través del baixos de la casa que posseeix David Bergadà, a cal Negre.
Avui podem afirmar que l’entrada original era també sota la mateixa plaça i en la baixada d’un petit carreró. Passats els anys i completament en desús, es podria calcular a mitjans del segle XVIII, el veí de la casa de davant de la primitiva entrada, va obrir un nou accés des del seu estable i que ha perdurant fins avui, deixant tancat l’accés primitiu.
També és un fet molt curiós que Guimerà, tenint pou de gel, sigui citat en la documentació del pou de la Pasquala, dient que el rector de Guimerà era un bon client en el repartiment de gel des de Montblanc a mitjans i finals de segle XVIII, la qual cosa fonamenta que el de Guimerà estava fora de servei.
Forma i mides
De planta circular i de forma cilíndrica cobert amb una volta de mitja esfera. El pou del gel és una edificació de forma cilíndrica amb parets verticals fins a l’arrencada de la volta, que normalment està construïda amb grans carreus. La construcció està, normalment, enfonsada en el terreny i el seu cobriment és amb una tècnica de falsa cúpula.
L’accés al seu interior es realitza per un forat circular en la seva part superior i una obertura rectangular en una paret lateral en el lloc on arrenca la volta.
Alguns d’aquest pous conserven el fons còncaus però la major part dels recuperats tenen ara el fons pla i empedrat. En el cas de Guimerà, encara no està restaurat i no es té constància de com està acabat. Si que cal buscar en una casa veïna i amb baix desnivell, el lloc per a la sortida de l’aigua de desguàs.
Segons els croquis publicat per Grau i Pujol en La indústria tradicional de Montblanc i la Conca de Barberà en el segle XVIII, les dimensions del pou del gel de Guimerà i a l’espera de la seva recuperació i restauració per saber del seu fons, són aproximadament les següents:
-Diàmetre: 6.30m
-Alçària: fins el nivell de la Plaça i amb la profunditat actual pendent de neteja definitiva: 5.70m.
-Passadís / túnel: entrada a 3.20m sota la plaça.
-Llargada passadís: des de l’entrada de l’estable de la casa veïna, 5m; espai a l’accés antic, 1.5m; distància a la porta de l’antiga entrada; 3.5m. Total des de tot el túnel d’entrada, 9m.
-Amplada passadís: 1m al començament del passadís, 70cm a la boca del pou.
-Alçària túnel: de 1.40m a l’entrada a 1.20m a la boca del pou.
És característic la forma d’aquests túnels o passadissos, normalment en ziga-zaga, a fi de permetre millor el poder mantenir l’aïllament tèrmic del pou.
Pel que fa a altres pous de gel tenen dimensions aproximades entre uns diàmetres de 5.50m a 6.90m i la alçària entre 6m i 8m:
El de Verdú té de diàmetre al fons del pou, 8.90m.
El de Santa Coloma de Queralt: 5.55m, 5.62m el de Montblanc.
Els dos de Lleida tenien 6.75m i 8.75m de diàmetre.
El d’Oliana té una alçària màxima de 8.30m i un diàmetre de 5.45m. La capacitat d’aquest pous de la neu pot variar entre 1 i 2 metres cúbics de gel.