Conjura contra el despoblament (ara.cat)

Un grup de veïns de Guimerà es conjura contra el despoblament (ara.cat)

Article publicat al diari Ara (ara.cat) avui.

Un grup de veïns planteja un debat ciutadà per combatre la pèrdua d’habitants i dinamitzar la zona

 

Fa tres caps de setmana, a la plaça Major de Guimerà es va produir una imatge insòlita: dotzenes de veïns, asseguts en cadires plegables i guardant entre ells la distància de seguretat, escoltaven les explicacions d’un grup de persones vinculades al poble que volen lluitar contra el despoblament del municipi. Era la presentació en societat d’un procés que engegarà a la tardor, amb objectius a una dècada vista. És una iniciativa pionera a Catalunya: les administracions han començat a abordar el debat de la Catalunya buida, però enlloc cap grup de veïns havia agafat així la batuta.

Tothom coincideix que Guimerà és un poble amb potencial. Amb una arquitectura medieval molt ben conservada, és un dels que tenen més encant -a ulls del turista- de la vall del Corb, una fèrtil regió vinícola a cavall entre l’Urgell i la Conca de Barberà. Tot i no ser un dels pobles amb un risc més alt de despoblament, el nombre de veïns ha disminuït de manera alarmant. Actualment hi ha censades unes 260 persones, tot i que les que hi viuen permanentment no arriben a les 200 (hi ha moltes segones residències). Abans de la Guerra Civil havia arribat a acollir gairebé 1.500 persones i el 1980 eren el doble que ara, 500.

L’Ajuntament, obert a ajudar

Albert Riera va ser l’encarregat de conduir la presentació a la plaça. “Va ser tot un èxit -es felicita-. No esperàvem omplir com vam omplir, i això és senyal que hi ha interès”. Va exposar, amb dades, que la població de Guimerà està molt envellida, que és la de menys renda de l’Urgell i que hi ha moltes cases buides al poble. Tot això ha portat un grup de persones amb vincles a Guimerà, tot i que algunes, irònicament, n’han marxat, a plantejar que cal debatre col·lectivament com revertir aquesta situació.

De moment van llançar un objectiu: recuperar la marca dels 400 habitants l’any 2030. Només és una proposta, remarca Riera, conscient que cal copsar primer l’opinió dels veïns abans de concretar cap objectiu. Per això, han començat a treballar al setembre. Han dissenyat sis línies de treball (patrimoni, educació, empresa i ocupació, serveis, innovació i turisme), que debatran de manera sectorial.

Un dubte va quedar demostrat a la plaça durant el torn de preguntes: i l’Ajuntament, què? “Tenim clar que volem anar de bracet de les administracions”, diu Riera, que ja ha mantingut alguns primers contactes amb l’equip de govern per explicar-los la proposta i avisar-los que la presentarien en públic.

Des del consistori obren la porta a col·laborar amb el grup impulsor. De fet, l’alcalde, Salvador Balcells, estava present a la plaça. “Són d’agrair totes les propostes per revertir la despoblació”, diu Balcells, si venen des del “consens”. Però un consistori petit, com el de Guimerà, té les mans lligades. “Hi ha coses que no les podrem assumir”, avança l’alcalde. En qüestions de despoblament també hi tenen molt a veure el Consell Comarcal i la Generalitat.

Sebastià Mata és l’encarregat de l’àrea de repoblament del primers ens. “Aplaudeixo qualsevol iniciativa assembleària, i més si és per aquesta causa”, afirma. Mata és regidor a Maldà, un poble pròxim que ha impulsat una campanya per trobar llogaters per a les moltes cases buides que té. Pobles com Prat de Comte (Terra Alta) o Castellfollit de Riubregós (Anoia) han fet crides per mantenir l’escola oberta. Sovint la supervivència dels centres depèn de l’arribada d’una sola família.

El Govern, per la seva banda, va llançar, la tardor del 2019, l’estratègia País Viu. Miquel Àngel Escobar, el secretari d’administracions locals, n’és l’encarregat, i aplaudeix la iniciativa dels veïns de Guimerà. “És una gran notícia que la gent, més enllà de l’Ajuntament, s’empoderi sobre aquesta qüestió. La coincidència entre l’agenda política i la ciutadana és símptoma que el problema existeix”, diu Escobar, que anima la població de tots els municipis en risc de despoblament a prendre consciència de manera semblant a la de Guimerà: analitzar les fortaleses i les febleses del poble, els elements que poden fer de motor econòmic i establir què necessiten els veïns de les administracions públiques per aconseguir la màxima projecció.

I, a tot això, els veïns què en pensen? La Neus valora que el procés s’hagi plantejat “de manera oberta” a les propostes de la gent. Tot i anar només al poble els caps de setmana, assegura que participarà en les pròximes reunions. La Lupe, que va ser alcaldessa del poble durant uns mesos, proposa constituir una associació, per tenir veu davant les institucions, i començar per iniciatives petites en mans de la ciutadania, per començar a teixir veïnat. A més, demana “no deixar de banda els joves i la gent gran”. De fet, apunta com a idea que millorar els serveis per a la tercera edat donaria valor al poble, atès l’envelliment del cens. El Joan, que també hi té segona residència, creu que les reunions poden servir per proposar millores concretes, com l’asfaltat. És un dels aspectes que, confessa, l’han tirat enrere en algun moment en què va rumiar si instal·lar-s’hi definitivament. La Mònica creu que pot ser una manera de començar a treballar plegats els veïns habituals del poble i els que en van marxar i ara hi van els caps de setmana. “Hi ha moltes cases abandonades i en ruïnes. Cal començar pel patrimoni”, opina.



Comparteix la publicació: