Tot seguit teniu la notícia publicada a El Nacional.cat avui diumenge 19 de setembre de 2021 per Marc Pons respecte a l’aniversari de l’afusellament de 71 carlins l’any 1835 a Guimerà durant la Guerra Carlina.
Tal dia com avui de l’any 1835, fa 186 anys, a Guimerà (Urgell) i en el marc de la Primera Guerra Carlina (1833-1840), un escamot de l’exèrcit liberal comandat pel capità Antoni Niubó ―sense judici ni condemna― afusellava un grup de setanta-un presoners de guerra carlins que, prèviament, s’havien rendit. Aquell grup de combatents carlins, format exclusivament per voluntaris civils i comandats pel Rosset de Belianes, havien defensat l’estratègic castell de Guimerà (que controlava la ruta que unia Lleida i Igualada a través de la vall de riu Corb), fins que havien esgotat les vitualles i les municions.
Aquestes brutals pràctiques s’havien generalitzat des de l’inici del conflicte. Però, a Catalunya, no havien passat mai de l’execució de petits grups ―formats per mitja dotzena de combatents en el pitjor dels casos― que, emparats en la tragèdia de la guerra, actuaven de forma delictiva. La massacre de Guimerà representaria una extraordinària escalada de l’espiral de violència que es plasmaria en diversos episodis d’una crueltat inimaginable. Dos anys i mig més tard (01/03/1838), els carlins van massacrar un batalló de cent trenta voluntaris liberals de Reus a l’interior de l’església parroquial de Vilallonga (Tarragonès).
La massacre de Guimerà es va perpetrar en un context d’anarquia i d’odi absoluts. Cinc mesos abans (27/04/1835), els estats majors liberal i carlí havien signat un acord (conveni d’Eliot) que prohibia aquestes massacres (que ja s’havien generalitzat al País Basc). Però el pitjor de tot és que les investigacions historiogràfiques que han estudiat la massacre de Guimerà apunten clarament que en la comissió d’aquells assassinats hi va jugar un paper decisiu el fet que botxins i víctimes eren veïns i parents eren vells coneguts enfrontats per velles disputes, no tan sols ideològiques, sinó també per herències, per límits de finques, o per l’ús de boscos i pastures comunals.