A Catalunya, el 90% de la població viu en zones urbanes de l’àrea metropolitana i de les comarques costaneres, i la resta, el 10%, viu a la Catalunya interior. No hi ha una consciència general d’aquest despoblament rural perquè aquesta realitat no es veu a l’estiu o el cap de setmana, quan els municipis petits estan plens de gent.
Els canvis en l’agricultura, la manca d’inversions i la baixa natalitat són algunes de les raons que expliquen el despoblament. Però també les polítiques que han afavorit durant anys la concentració a les ciutats.
“Això és el que fa competitiva aquesta societat, no una dispersió de la població al territori -diu Joaquim Recaño, del Centre d’Estudis Demogràfics-, sinó certament la concentració de talent, la concentració de població en aquest món global, on hi ha guanyadors i perdedors.”
“Hi ha una retroalimentació d’inversions, però, és clar, les administracions també estan per poder equilibrar i, sobretot, garantir els drets de ciutadania, de la gent que habita el teu territori, si no alguna cosa s’està fent malament, no?”, assegura Vicent Querol, sociòleg de la Universitat Jaume I.
“30 minuts” s’ha endinsat uns mesos en la vida de tres pobles per explicar el despoblament des de perspectives diferents: Prat de Comte (Terra Alta), un municipi que lluita des del 2015 per mantenir l’escola oberta fent crides perquè hi vagin a viure famílies; la Febró (Baix Camp), el poble més petit de la demarcació de Tarragona, sense cap servei, on ja només hi viuen una desena d’habitants permanents, i Guimerà (Urgell), un nucli medieval d’interès turístic que ha perdut 130 habitants des de l’any 2000, tot i tenir tots els serveis bàsics i estar ben comunicat.
Un reportatge d’Ignasi Gallart i Sara Segarra
Imatge: Txus Navarro
Producció: Jèssica Montaner