.
Aixada. Eina manual per cavar la terra, constituïda per una fulla metàl·lica, plana, tallant per una de les cares i amb un ull a la banda oposada on s’hi encaixa un mànec recte de fusta. Fulla i mànec formen un angle agut.
Aixadeta. – Eina manual. Aixada petita utilitzada per a labors senzilles: entrecavar, tallar herba, etc.
Albarda. – Guarniment de les bèsties de càrrega, consistent en un coixí de palla, borra, etcètera, que s’adapta al llom de l’animal.
Alforja. – Estri per portar menjar i beure, constituït per dues bosses de roba unides per uns tirants que permeten dur-la penjada a l’espatlla.
Argadells. – Estri fet de vimes i canyes, pla en la part central i dues o tres bosses per banda, a mida d’un càntir de terrissa. S’utilitza posat damunt l’albarda en un animal de càrrega.
Argollats. – Conjunt d’anelles de ferro per subjectar l’animal escaler a les vares del carro; mitjançant una clavilla. Pengen d’unes corretges del collar i s’enganxen a l’altre extrem amb un ganxo a les cadenes dels reculans.
Arguens. – Bastidor fet amb barres o llistons de fusta que posat damunt l’albarda o el bast d’un animal de càrrega serveix per al transport de garbes, feixos, sacs, etc.
Arpeta. – Eina manual. Mena de pinta amb les pues corbades i un mànec de fusta, utilitzada per collir olives.
Arpiots. – Eina manual. Mena d’aixada que en lloc d’una fulla tallant té dues pues planes i llargues. S’utilitza per cavar en terreny pedregós.
Barriguera. – Guarniment per enganxar un animal al carro. És una corretja que, per mitjà d’ullets i sivelles, fixa els seus extrems a cada una de les vares del carro, passant per sota el ventre de l’animal.
Bast. – Mena d’albarda per a les bèsties de càrrega.
Boç. – Aparell fet de corretges o filferro que es posa al morro de l’animal per impedir-li mossegar.
Boïc. – Muntet de llenya o de brossa, recobert de terra, que es crema per servir d’adob i destruir males llavors.
Bot. – Recipient de pell adobada per transportar líquids, d’una capacitat a l’entorn dels seixanta litres. 
Bóta de fusta. – Recipient de dimensions variables, construït amb dogues de fusta subjectades per cèrcols de ferro, destinat a contenir vi o líquids similars: vinagre, licors, etcètera.
Bóta de pell. – Bot petit, utilitzat per portar el vi per beure al defora. Va proveït d’un broc anomenat xeremina que permet beure a galet.
Bridó. – Guarniment de cuir per posar al cap dels animals de treball. Va proveït d’una mena de pàmpol a cada banda que impedeix a la bèstia la visió lateral.
Camatimó. – Llança o timó d’un estri arrossegat que permet enganxar-lo al parell dels animals per mitjà dels coixins i una clavilla. És format per un pal llarg de fusta.
Camí ramaler. – Corriol on només hi pot passar de front un animal sol menat pel ramal.
Capçanes. – Mena de bridó sense els pàmpols laterals.
Carratell. – Bóta de fusta per posar vi o líquids similars.
Carro. – Vehicle de tracció animal per transportar càrrega. Consisteix en una caixa, dues vares on s’enganxa l’animal i un fusell a la part inferior, als extrems del qual giren les dues rodes.
Carro de bolquet. – Carro de trabuc.
Carro d’escalada. – Carro amb baranes a la caixa, utilitzat per a càrregues voluminoses.
Carro d’escalada (Catalunya, València).
1.Braç, vara. 2.Descans .3.Barana. 4.Estaca. 5.Contratirant.
6.Contraperna. 7.Tablilla, telera. 8.Soc, sabot. 9.Corba de roda. 10.Raig.
(Dic. Moll-Alcover)
Carro de trabuc. – Carro amb la caixa articulada damunt una estructura rígida que permet bolcar la càrrega.
Càvec. – Aixada.
Cingla. – Corretja o faixa de drap fort que serveix per subjectar l’albarda per sota el ventre de l’animal.
Civader. – Morral o bossa ampla de lona que per mitjà d’una corretja es penja al cap de les bèsties i serveix per donar-los menjar.
Coixins. – Guarniment per junyir el parell dels animals i poder-los enganxar a un camatimó. És constituït pel jou que sosté a cada extrem un collar encoixinat que es posa sobre el coll de l’animal i s’ajusta estrenyent amb una cordeta per sota.
Collar. – Guarniment encoixinat que es posa al coll de l’animal per enganxar-lo al carro o als estris que s’arrosseguen amb tirants. S’estreba per la part superior amb unes corretges amb ullets i sivelles.
Cultivador. – Estri per remenar la terra constituït per un bastiment metàl.lic que sosté un nombre variable de relles disposades en dues rengleres, una darrera l’altra. Va proveït de camatimó per enganxar-lo al parell dels animals. Dues rodes laterals i un dispositiu dentat permeten graduar la profunditat de la labor.
Curra. – Cilindre de pedra o de fusta, de superfície llisa o amb costelles, que tirat pels animals per mitjà d’un bastiment de fusta, s’utilitza per xafar els terrossos i aplanar la terra de conreu.
Curra costellada. – Rodet de pedra, amb costelles, utilitzada a les eres per xafar la batuda, tirada per animals per mitjà d’un bastiment de fusta amb camatimó.
Dalla. – Eina manual utilitzada per segar. És formada per una fulla metàllica corbada, amb tall per una vora, unida a un mànec llarg proveït de dos mantins, un per a cada mà del pagès que l’empunya. Adaptat al mànec un joc de cordills i pues de fusta permet deixar en un reng les plantes segades.
Destral grossa. – Eina manual formada per una fulla plana de ferro, proveïda de tall en un extrem i en l’altre un ull on encaixa un mànec llarg que segueix el mateix pla de la fulla.
Diable.-Estri que serveix per arreplegar les espigues que resten entre el rostoll després de segar, arrossegat per un animal mitjançant els tirants. Consisteix en una barra llarga de fusta d’on surten pues de ferro lleugerament corbades cap dalt. Una esteva permet al pagès el maneig de l’instrument.
Dalla
Doble decàlitre. – Mesura metàl.lica de vint litres de capacitat, de contorn circular i més alta que ampla, utilitzada a les eres per mesurar el gra batut.
Dogal.– Corda, corretja o cinta de tela forta que rodeja el coll de l’animal. Unit al ramal serveix per fermar la bèstia.
Dolça. – Estri arrossegat per un animal gràcies als tirants, utilitzat a les eres durant el batre per transportar palla o gra. Consisteix en una fusta plana, estreta i llarga, unida a una esteva.
Eixartells. – Eina manual constituïda per tres pues de ferro acabades en punxa, que a la part posterior convergeixen en un ull on s’encaixa un mànec recte. Pues i mànec formen un angle agut com una aixada. Serveix per manipular palles i fems.
Erer. – Porgador gran utilitzat per porgar el gra a les eres. Els forats són de dimensions variables segons la varietat de cereal que s’ha de netejar.
Escaler. – Animal que va enganxat directament al carro entre les dues vares.
Escaletes. – Estri semblant als arguens per efectuar transport damunt un animal.
Escaletes de batre. – Mena de trill. Consisteixen en un bastiment rectangular de fusta, amb travessers, que porta a la part inferior pues de ferro petites i curtes. Serveixen per trinxar la palla en batre arrossegades per un animal.
Escaletes de passar farina. – Bastiment de llistons posat sobre la pastera i damunt el qual pot anar i venir el sedàs.
Esclopet. – Mena de guant de fusta, semblant a un esclop petit, per protegir la mà del qui sega amb volant.
Escombra de granellons. – Escombra utilitzada en batre per escombrar la sola de l’era. Era feta de les plantes anomenades granellons o graneres que d’ordinari creixien al peu de les eres. També es feien escombres per aquest ús amb mates de gatell.
Esportí. – Recipient d’espart o matèria semblant, rodó i de poca altura, utilitzat a les premses dels molins d’oli per posar-hi la pasta en què s’han convertit les olives xafades.
Estaquirot. – Pal de fusta acabat en punxa a l’extrem superior. Es posava un reng d’estaquirots a cada una de les dues baranes del carro d’escalada per tal d’augmentar la capacitat de càrrega en poder-hi clavar les garbes o els feixos.
Estarrossador. – Estri arrossegat per animals que serveix per xafar terrossos a les terres de conreu. Consisteix en dues peces de fusta, llargues i gruixudes, de cares planes, paral.leles l’una amb l’altra i unides per curts travessers.
Estiràs. – Rasclet.
Falç. – Eina manual. Consisteix en una fulla metàl.lica, corba i dentada en la seva part còncava, acabada en punta i amb un mànec a l’altre extrem. S’utilitzava per segar.
Falçó. – Eina manual. Mena de falç petita, sense dents, que serveix per collir raïms.
Fanga. – Eina manual utilitzada per estovar i girar la terra, formada per tres pues de ferro, planes, estretes i llargues, amb tall al capdavall. A la part posterior les pues s’uneixen en un ull on hi encaixa un mànec recte, en el mateix sentit de les pues, i amb mantí.
Fanga. 1. Sense trava. 2. Amb trava. (Dic. Mo11-Alcover)
Forca de batre. – Eina manual utilitzada en batre a l’era, formada per un lluc de lledoner, recte, que al capdamunt acaba en dues o més pues lleugerament corbades.
Forca de ferro.-Eina manual utilitzada per manipular palles, fems, farratges, etc. Consisteix en tres o més pues de ferro, rodones, primes i llargues, acabades en punxa i lleugerament corbades. Per la part posterior les pues s’uneixen en un ull on hi encaixa un mànec recte, en el mateix sentit de les pues.
Formiguer. – Boïc.
Fus. – Garrot de lligar garbes.
Fusta. – Bóta de fusta per posar vi o líquids similars.
Garba. – Feix d’espigues tallades, lligat amb un vencill i format per dos o més gavells.
Garrot de lligar garbes. – Bastó gruixut i curt, acabat en punta en un dels seus extrems, utilitzat per estrebar i fer el nus als vencills fets amb mates de blat.
Gavell. – Feix petit d’espigues tallades, sense lligar.
Jou. -Peça de fusta o de ferro, en forma de línia trencada, que constitueix l’estructura dels coixins per junyir el parell dels animals.
Jou de tellols del Pla d’Urgell
1. Tellol o trillol. 2. Juntera. 3. Correig
(Dic. Moll-Alcover)
Llívia. – Estri per al transport manual de palles i fems, format per un enreixat en forma de bossa ampla, sostingut per dues barres paralleles. Dues persones, una al davant i l’altra al darrera, agafen amb les mans les barres pels seus extrems. Amb una roda al davant, com un carretó, podia manejar l’estri una sola persona.
Maça d’asclar llenya. – Eina manual semblant a un martell, formada per un cilindre de fusta, curt i doble, reforçat als caps per un cèrcol de ferro i travessat per un mànec recte.
Maça d’estarrossar. – Eina manual semblant a un martell, composta per un cilindre de fusta, estret i llarg, travessat per un mànec recte.
Magall. – Eina manual utilitzada per fer llenya i per arrencar mates. Semblant a l’aixada, però amb la fulla més estreta i més robusta; a la banda oposada, a l’altre costat de l’ull on encaixa el mànec, forma una petita destral.
Mesura de tres quartans. – Recipient fet amb dogues de fusta i cèrcols i travessers de ferro, més ample de la sola que de la boca, utilitzat per mesurar cereals i llegums.
Morrandes. – Guarniment que es posa al cap d’un animal, fet a base de corretges o de cintes de tela forta. Unit al ramal s’utilitza per conduir la bèstia o tenir-la fermada.
Maça
1. De picar espart. 2. De la premsa de vi. 3. De fuster i boter.4. D’esquerdar.
Pala de fusta. – Eina manual utilitzada en batre a l’era. Estava formada, tota d’una peça, per un mànec i una fulla, estreta i un xic buidada, en el mateix sentit que el mànec. Més cap ací la fulla, ampla, prima i lleugerament corbada cap dalt, era una peça solta, unida al mànec igualment recte.
1. Pala d’era (Catalunya i Balears). 2. Pala d’era (País Valencià).
3. Pala de raure l’era (Catalunya occidental). 4. Pala de cavar (País Valencià). 5. Pala de vidrier.
6. Pala de cuina. 7. Pala dels fems. 8. Pala de saboner. 9.Pala de forner. (Dic. Mo11-Alcover)
Paller. – Munt de palla apariada, rodó, rectangular o quadrat, amb vessants com una teulada per escopir l’aigua de la pluja. Es feien al peu de l’era per conservar la palla durant l’any.
Pallera. – Indret situat dins o prop de l’estable, utilitzat per encabir la palla que havien de menjar els animals de treball.
1. Paller. 2. Pallera. (Dic. Moll-Acover)
Palleraire. – El pagès que feia el paller.
Pinta. – Arpeta.
Podall. – Eina manual. Mena de falçó, més gros que el de collir raïms, utilitzat per podar els ceps i esporgar els arbres.
Portadora. – Recipient format per dogues de fusta fixades amb cèrcols de ferro, més alt que ample i amb la boca més gran que el fons. Va proveït de dos agafadors anomenats cornaleres.
Postejador. – Estri tirat per un animal amb tirants, format per una post llarga i estreta, utilitzat per aplanar la terra de conreu.
Rabasta. – Banda de cuir o cinta de tela forta que subjecta l’albarda pel darrera, passant per sota la cua de la bèstia.
Ramal. – Tros de corda lligat al dogal o al guarniment del cap de la bèstia, que serveix per menar-la o fermar-la.
Rampill. – Eina manual utilitzada per arreplegar palla estesa o mates tallades: espigues, farratges, etc. Consisteix en un travesser de fusta amb pues de ferro lleugerament corbades. Al centre del travesser hi encaixa un mànec, també lleugerament corbat, que forma angle agut amb les pues.
Rascles. – Bastiment rectangular de fusta, amb travessers, que porta a la part de sota pues grosses de ferro. Tirat per animals s’utilitza per esgarrapar la terra de conreu, colgar llavors, desfer terrossos, etc.
Rasclet. – Eina manual utilitzada a l’era, rascant a terra, per arreplegar el gra, restes de palla i boll, etc. Consisteix en una post estreta i no gaire llarga, proveïda d’un mànec de fusta.
Raspa. – Arpeta.
Reculans. – Guarniment que es posa al llom de l’animal escaler per enganxar-lo al carro. Està format per un joc de corretges unides al sello amb una sivella; la part inferior del guarniment rodeja la bèstia pel darrera, per sota la cua, i acaba en unes cadenes a banda i banda, que s’enganxen als argollats.
Regnes. – Cordes o corretges llargues que, una a cada banda, s’enganxen al guarniment del cap de l’animal i que permeten al pagès menar-lo des del seu darrera.
Rella de cultivador. – Peça de ferro, curta, corbada i acabada en punxa, de vegades amb aletes laterals per tallar l’herba.
Rella de reu. – Peça de fusta o de ferro, robusta, estreta, llarga i acabada en punxa, que incorporada a la reu penetra la terra i l’estova.
Reu. – Instrument utilitzat per llaurar la terra, pot ser de fusta o de ferro i l’element essencial és la rella.
Arada de Catalunya.
1. Anguer. A. Cama. H. Vencilló. I. Carabasseta.
2. Arada. C. Cameta. B. Bec. F. Culató. D. Dental. E. Esteva. R. Bella. S. Tura. T. Estenellers. t Tascó.
L. Lligada. (Dic. Moll-Acover)
Arada de Mallorca.
Reu de cinc relles. – Versió antiga de cultivador. Estri per remenar la terra, proveït de camatimó i esteva. Consisteix en una barra de ferro que sosté cinc relles, tres a la vertical de la barra i dues més endarrerides.
Reu de forcat. – Reu que porta uns braços per poder-hi enganxar un animal tot sol.
Reu de pala. – Reu proveïda d’una pala que gira de cantó la terra que estova la rella.
Reu de parell. – Reu que porta un camatimó per poder ser enganxada al parell dels animals.
Reu de punxó. – Reu que porta només una rella que estova la terra sense tombar-la.
Rodet. – Instrument utilitzat a les eres per xafar la batuda, arrossegat per animals per mitjà d’un bastiment de fusta amb camatimó. És una peça de pedra, de superfície llisa, en forma de con truncat per facilitar el donar tombs.
Sàrria. – Recipient molt gros d’espart o matèria semblant, que posat al damunt i a través d’una bèstia de càrrega forma una àmplia bossa a cada costat.
Sello. – Guarniment encoixinat per la part inferior que es posa al mig de l’esquena d’un animal quan aquest ha d’aguantar algun pes per mitjà de la sofra: les vares d’un carro, d’un forcat, etc. Es fixa i se subjecta amb una corretja amb ullets i sivella per sota el ventre de la bèstia.
Senatxo. – Recipient d’espart, rígid i en forma de caixó amb tapa. Va proveït de corretges per penjar-lo a les baranes del carro i s’utilitza per portar el menjar i el beure del pagès.
Sofra. -Guarniment que posat sobre el sello permet a l’animal aguantar un pes: les vares del carro, del forcat, etc. És una tira robusta de cuir que pels extrems rodeja les vares, amb un joc d’ullets i sivelles per fixar-la i graduar-ne la llargada.
Tartana. – Carro lleuger, amb vela i seients laterals, destinat al transport de persones.
Tascó. – Peça de ferro de superfícies planes i acabada en tall, utilitzada com a falca per asclar llenya picant al damunt amb la maça.
Tirants. – Guarniment format per una corda, de vegades revestida de cuir, que va des del collar de l’animal fins a l’estri que s’ha d’arrossegar.
Trill. – Instrument arrossegat per animals, utilitzat per trinxar la batuda. Consta d’una post proveïda en la seva cara inferior d’elements tallants que poden ser bocins de ferro, trossos de pedra foguera, claus, etc.
Vano. – Conjunt de travessers de fusta o de ferro que es posen al davant del carro d’escalada, i cobreixen part del cos de 1’escaler, per tal d’augmentar la capacitat de càrrega en portar garbes o feixos.
Volant. – Estri manual utilitzat per segar. És com una falç grossa, però amb el tall fi i sense dents.
Vuitena. – Eina manual. Mena de rampill petit, amb les pues més arronsades, utilitzada principalment per arreplegar la terra per cobrir boïcs. També serveix per afinar la terra recavada als horts.