La moda en el vestir pràcticament no existia per la majoria de la gent, els models no canviaven gaire sovint i s’advertien diferències remarcables entre el vestuari dels senyors i el de la gent treballadora, principalment en la indumentària masculina. En la femenina, més que el model, era la qualitat de la roba la que marcava diferències socials.
Entre pagesos i menestrals abundaven les bruses, els vestits de vellut, les gorres o catxutxes, la faixa i el tapaboques; de més antic també s’havia utilitzat el pantaló fins sota genoll anomenat «calça curta» i per cobrir-se el cap la «gorra musca», o sigui la barretina morada. Les jaquetes i levites, el barret i la capa, eren cosa de senyors. Les dones es vestien amb gipons, sacs i faldilles, més cap ací van venir les bates i els vestits de cos sencer. Era impensable anar sense mitges.
Per la gent treballadora el calçat més generalitzat eren les espardenyes. Amb freqüència les dones portaven mocador al cap i el pentinat femení més habitual era el monyo; a les nenes se’ls feien trenes i quan es volien arrissar els cabells s’utilitzaven uns molls expressos per aquesta feina.