Dedicats a recordar els fidels difunts, la festa de Tots Sants i el dia d’ànimes tenien un regust malenconiós i trist, amb el contrapunt festiu de la castanyada. Castanyes, panellets i mistela, alternaven amb les pregàries pels difunts, la visita als cementiris i l’ofrena de flors a les tombes de familiars i amics.
A Verdú, el dia de Tots Sants, des de mitja tarda i fins a les dotze de la nit, la campana tocava a difunts cada quart d’hora. Les famílies que es trobaven reunides en la celebració de la castanyada, en sentir la campanes paraven la conversa i resaven un parenostre pels difunts; l’oració era dirigida, la primera vegada, pel cap de casa i successivament pels restants membres de la família, per torn d’edat. També, durant la vetllada, es resaven les tres parts del sant rosari en sufragi dels difunts. Una pràctica semblant tenia lloc, així mateix, en altres pobles de les nostres contrades.
En nombroses localitats el dia d’ànimes la mainada passava per les cases pregant per les «animetes del purgatori» i pidolant un donatiu que solia ser fruites, dolços casolans, etc.
Un costum generalitzat era la celebració de l’anomenat novenari, una pràctica piadosa que tenia lloc els nou dies immediatament anteriors a la festa, dedicada a pregar per les ànimes del purgatori. En algunes poblacions s’hi donava molta solemnitat, amb prèdiques i càntics adients.