El dia 17 de gener, festa de Sant Antoni Abat, era un dia gran per al món rural; la devoció al sant anacoreta, patró i protector dels animals domèstics, era extraordinària i generalitzada.
A l’ofici solemne d’aquella diada hi assistia pràcticament tot el poble; si hi havia confraria, els majorals i associats treien atxa i el predicador feia gala d’eloqüència exalçant les virtuts del sant i extraient lliçons pràctiques de la seva piadosa vida.
A la sortida de missa tenia lloc la benedicció dels animals i a continuació els «Tres Tombs» o una simple desfilada, amb la qual als pobles petits s’acabava la festa.
A les poblacions més importants, que feien els «Tres Tombs» amb totes les de la llei, obrien la marxa les cavalcadures engalanades dels organitzadors de la festa i seguien molts alts es animals de tot tipus i dimensions.
Al llarg del dia se celebraven diversos actes festius en aquestes darreres realitats: jocs de cucanyes, traques, curses de sacs, etc. El cos de la cordera era una cursa a peu, al guanyador de la qual li donaven un xai com a premi.
El darrer acte de la festa, a la nit, era el «ball familiar» gratuït, en el qual participava tothom, grans i petits, el sarau més popular i simpàtic de tots els que se celebraven al llarg de l’any.
En el transcurs del ball se sortejava el porc que, prèviament havien passejat pels carrers, perquè tothom s’adonés de les seves dimensions i qualitats. Els números del sorteig, amb el benefici del qual se sufragaven les despeses de la festa, s’havien venut amb anterioritat i també a l’entrada del ball.