.
En la major part dels casos, la ramaderia de l’antigor estava íntimament entrellaçada amb l’activitat pròpiament agrícola i es reduïa als animals de treball que poblaven els estables i a les bestioles que feien estada al corral familiar.
Només es podien considerar un sector a part els ramats de bestiar de llana, amb algun exemplar de cabrum, que pasturaven els erms i els rostolls, menats pels pastors.
El propietari d’aquest tipus de bestiar podia ser algú sense cap altra relació amb l’agricultura, però sovint era un ric propietari del poble respectiu o d’alguna localitat veïna. També, amb freqüència, les grans hisendes comptaven amb ramat propi per pasturar les seves terres.
L’amo del ramat que no disposava de terrenys propis per pasturar, comprava les herbes, o sigui, el dret de pastura, als propietaris de les finques del terme i acostumava a tenir carnisseria al poble, on despatxava la carn procedent del seu bestiar.