Guimerà

Montse Aloy

Drecera inexistent.
Pel camí ral el pecat troba
marges exigus on turmentar-vos.

Per dins, igual que l’ànima,
esforços constants i creixents
que culminen a Missa Major.

Per fora, els cos enfebrit
critica el veí i l’abraça
contra la paret de pedra vella.

Humitat i silenci. El Corb
aplega l’existència humana
i la torna història i veu.

Sou defecte i virtut, peu nu
que desmarida els fils
dels focs follets de la il·lusió.

Talaia tenaç, ressò de Vall,
pessebre real, mercat i raó,
porta, porxada i ascensió.