Mossos i jornalers

La pagesia↵

.

Òbviament quan una casa llogava mosso era perquè el necessitava; però els motius d’aquesta necessitat podien ser molt diversos. Hi havia el gran propietari que no posava treball personal a la terra, però que es conreava directament les finques per mitja de mossos i jornalers a temporades. També era freqüent el cas del pagès, propietari o mitger, que havia de llogar mosso perquè no podia atendre degudament la hisenda només amb els membres de la pròpia família.

De vegades, la necessitat de mosso era permanent i en altres ocasions solament circumstancial, com per exemple mentre els fills de l’hereu eren petits i l’avi ja no podia treballar, durant els anys que el noi feia el servei militar, etc.

Els mossos es llogaven per anyades, menjaven i dormien a casa de l’amo i cobraven la soldada o salari convingut en finalitzar el con tracte. Els tractes entre amos i mossos s’acostumaven a fer a les fires de darrers de novembre o primers de desembre, perquè el canvi de casa o la iniciació d’una nova estada a la mateixa sempre s’esqueia per Nadal; més concretament: era costum que el dia de sant Esteve el mosso dinava a casa de l’amo vell i sopava a casa de l’amo nou. Degut a la concurrència habitual de nois que es volien llogar i a l’abundància de tractes que s’hi feien, algunes d’aquestes fires eren conegudes com «la fira dels mossos».

Si pel motiu que fos el mosso no acabava l’any a la casa on estava llogat, per cobrar el temps que havia treballat es prenia per base una anomenada «tarifa del mosso», que assignava una quantitat convencional a cada un dels mesos de l’any, d’acord amb la feina pròpia de cada mes. Així, per exemple, els mesos de juny i juliol – el segar i el batre- eren els que tenien assignada la quantitat més elevada, i la més petita corresponia al mesos d’hivern, quan el dia és curt i no es pot treballar gaires hores. Amos i mossos acceptaven tàcitament aquest sistema i malgrat tractar-se d’una operació senzilla, una simple regla de tres, el càlcul, per a més seguretat i confiança de les parts, l’acostumava a realitzar una persona del poble o de la vila propera, amb estudis superiors.

Entre els mossos hi havia diferents categories: «major», «de mules», «d’aixada» i  «mos-set». A les hisendes importants, el mosso major era el mosso de mules que gaudia de la confiança de l’amo per fer de cap de colla o encarregat. El mosso major portava la direcció practica de l’empresa, distribuïa la feina i tenia cura de mantenir la disciplina i la deguda subordinació entre tots els assalariats de la casa.

Els mesos es consideraven tots de trenta dies i per a una millor comprensió es posa un exemple:Un mosso es lloga el dia de Nadal per seixanta duros (tres-centes pessetes) l’any i abandona la casa de l’amo el dia 10 de maig al matí, havent deixat de treballar per conveniències pròpies un dia al febrer i tres dies a l’abril.

D’acord amb l’esmentada tarifa el mosso haurà de cobrar 93’90 pessetes i el càlcul dels dies treballats es farà de la manera següent: 

Si a 7.200 unitats, o sigui tot l’any, corresponien 300 pessetes, a 2.254 unitats correspondran:
(300 X 2254) : 7200 = 93,90 pessetes.

El mosso ha representat el darrer “estat esclau” de la societat camperola.

Un sistema habitual de contractació de treballadors per realitzar labors agrícoles, era el que s’anomenava «fer plaça», o altres denominacions semblants. A punta de dia l’home que es volia llogar acudia a un indret determinat del poble, generalment a la plaça, i els qui necessitaven jornalers feien el mateix. Era una mena de mercat o llotja del treball on imperava la llei de l’oferta i la demanda.

També es contractaven jornalers per un temps convingut, un mes, dos mesos, etc., o per una determinada feina, segar i batre, sembrar, collir olives, etc. Aquests tractes, quan el jornaler feia estada a la casa de l’amo, incloïen d’ordinari la manutenció, el gasto, com es deia vulgarment.

En feines que no requerien gaire esforç físic, tals com el birbar, collir raïms, plegar olives, donar gavells, etc., la mà d’obra femenina hi tenia una participació important. En temps més reculats, també havien intervingut al segar colles de dones manejant la falç.