.
Posats a les mans del pagès o arrossegats pels animals, els estris o eines agrícoles els podem classificar en dos grans grups. En el primer hi figuren els destinats a remoure i esmicolar la terra de conreu, a fi de deixar-la en les condicions adequades per tal que les plantes puguin desenvolupar-se amb normalitat. En el segon s’hi troben totes les altres, les destinades a les feines de recol·lecció, maneig de palles i fems i altres activitats complementaries.
Eren molta colla els estris i utensilis que feia servir el pagès i ací només s’esmentaran els principals.
Els carros
La batuda ha començat. EI carro roman com a testimoni d’una feina que omplirà l’estiu del pagès. Demà serà un altre dia.
Hi havia el carro anomenat d’«escalada», de diferents dimensions, destinat al transport de càrregues voluminoses. I el de «trabuc» o «bolquet», més petit que l’anterior el qual, per mitjà d’un elemental dispositiu, permetia abocar la càrrega. Les «tartanes» només s’utilitzaven per al transport de persones.
Les eines manuals
L’«aixada» o «cávec» és l’eina manual més típica del pagès. Tots els altres estris tenen una utilitat determinada, però l’aixada té moltes aplicacions i, sobretot, serveix per completar una bona colla d’altres labors.
A més de l’aixada, i en els diferents conreus, s’utilitzaven la «fanga», els «arpiots», els «eixartells», la «forca de ferro», la «falç», el «volant», la «dalla», el «rampill», tots els estris del batre a l’era que s’esmentaran oportunament, el «podall», el «falçó», 1’«aixadeta», la «vuitena».
Per arrencar mates i asclar llenya es feien servir el “magall”, la “destral grossa”, la “maça”, i els “tascons”.
Els estris arrossegats per animals
El més típic és la “reu” en les seves diferents modalitats: de “forcat” i de “parell”, de “puntxó” i de “pala”, més antigament de fusta, i metàl·liques darrerament.
Altres estris arrossegats eren la “curra”, els “rascles”, el “postejador”, “l’estarrossador”, el “diable”, la “dolça”, la “reu de cinc relles”, el “cultivador”, i, per batre a l’era, el “trill”, el “rodet” i la “curra costellada”.
Altres equipaments
Eren una bona colla els objectes i utensilis que sense ésser pròpiament una eina de treball constituïen elements imprescindibles en l’explotació agrària de l’antigor. Uns estaven al servei personal del pagès i uns altres completaven la utilització dels animals en la realització de les labors agrícoles.
L’«alforja» era el complement indispensable de tot pagès que anava a peu i, dins de l’alforja, no hi podia faltar el pa, el vi, l’oli i la sal. Per al vi s’utilitzava una «bóta de pell»; la sal s’acostumava a posar en un canut de canya; i el recipient típic per portar l’oli era la «figueta», una ampolleta de vidre, petita i ventruda, penjada pel coll amb un cordill als tirants de l’alforja. Amb aquests elements sempre es podia fer la mossada i un traguet i, si hi havia alls, un pa-i-all.
Quan el pagès podia servir-se dels animals o del carro, per portar el menjar, també utilitzava el «senatxo» i la «cistella».
Un altre complement indispensable per al pagès era la manta o el tapaboques, per abrigar-se a l’hivern, protegir-se de la pluja si ve nia a tomb, i en tot temps per seure o estirar-se a terra a la migdiada. Unes altres mantes anomenades de «piteu» eren apropiades per abrigar i per protegir de la pluja els animals.
Altres utensilis utilitzats pel pagès eren les «portadores», de múltiples aplicacions; la «Llívia», per al transport manual de fems; damunt un animal, els «arguens» permetien el transport de feixos i garbes; els «argadells», de càntirs d’aigua i de raïms per penjar, i la «sàrria», de tot el que es podia posar en les seves dues àmplies bosses, una a cada costat.