No volia deixar passar l’oportunitat de fer un esment de la lleteria que va alimentar a varies generacions d’infants d’aquest poble (i que en boca del meu padrí el Ramon Bergadà, tenia una vaca expressa per a ells). Tant el Ramon com el seu germà Tonet portaven el negoci.
L’anomenaven cal Bergadà o cal Perrissa després, tenien la botiga al poble just al costat de la plaça Major, i la vaqueria a l’altre costat del pont anant cap a Vallfogona (on ara és Cal Xincletes).
La llet es servia a la lletera amb les diferents mesures de llautó. Podies anar a buscar la llet a la vaqueria o a la lleteria, i fins i tot la meva padrina la repartia per les cases.
Van passar les seves dificultats durant la guerra, com quasi tothom, crec jo, pero van tornar a obrir després. Les dates en què tot això va succeir deuen anar de finals del 1800 fins a la primera meitat del 1900.
Montserrat Bergadà