A Guimerà hi vivien dos cabalers que es van casar. En Joan Bergadà i Segarra de cal Moretes al carrer Goleta i l’Antònia Florensa i Busquests de cal Barbos. Van tenir quatre fills: el Ton, el Mariano, la Lola i la Maria. Vivien en una casa situada al costat de l’antic Ajuntament al mateix carrer Goleta.
Més tard, i a través d’una permuta, van adquirir una casa de planta baixa a la carretera cantonada carrer de la Font i van edificar-hi dos pisos.
Cap a l’any 1920, en els baixos d’aquesta casa, en Joan Bergadà va obrir un bar amb el nom de “Café del Centro”. Era una època en que hi havia molta afició a jugar a cartes i en Joan que també li agradava, participava assíduament en les partides amb els seus parroquians.
Els més assidus i de confiança, fossin guimeranencs o de la contrada, apostaven en jocs d’invit com el monte, a la senyora, el golfo o golfet, al truc, la manilla, al set i mig…Hi havia timbes que podien començar la partida al cafè i acabar-la al menjador del primer pis per tal d’evitar possibles intrusos i/o controls de la guàrdia civil. Quan això succeïa era evident que les dones de la casa no hi eren pas presents en l’entreteniment, havien d’estar resguardades a altres estances.
Cal esmentar que les partides del golfo, el monte i el set i mig van adquirir tints de religió. I per segons quines mentalitats no estava ben vist, ans el contrari.
Amb els anys el fill gran, el Ton, gran emprenedor, va ampliar el negoci amb una barberia i ocasionalment també feia les funcions de fonda. O sigui que feia de pagès, portava el bar i s’ocupava de la barberia.
Durant molts anys va ser un lloc de molta activitat i concurrència de gent degut a que al davant hi tenien parada els cotxes de línia de Barcelona i de Tàrrega, com també amb la proximitat de la “punta”, indret de reunió i tertúlia dels pagesos.
L’any 1975 amb la mort sobtada del propietari el negoci va tancar. Després durant uns anys va estar llogat i tancat. No va ser fins a l’any 2005 que el seu net, el Jordi, va tornar a obrir, donant a l’establiment un aire dinàmic i modern. Així, doncs, és com el cafè de cal Moretes ha sobreviscut a tres generacions.